La legislació espanyola que exclou de les prestacions per desocupació a les empleades de llar és discriminatòria i contrària al dret europeu. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar ahir que la normativa espanyola vulnera la directiva europea sobre igualtat en matèria de seguretat social en la qual mesura en què col·loca a les treballadores en desavantatge respecte a la resta de treballadors i no està justificada per factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe.
El cas respon al litigi plantejat per una empleada de llar, afiliada al sistema especial de seguretat social des de gener de 2011 i que al novembre de 2019 va sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social cotitzar a la protecció per desocupació per a adquirir el dret a una prestació. El seu ocupador estava disposat a abonar la cotització però la TGSS va denegar la petició basant-se en el fet que la possibilitat de cotitzar a aquest sistema especial per a obtenir una protecció contra el risc de desocupació està expressament exclosa per la normativa espanyola.
La treballadora va decidir llavors recórrer davant el Jutjat dels Contenciós-Administratiu nº2 de Vigo, al·legant que la normativa espanyola col·loca als empleats de llar en una situació de desemparament social quan perden el seu treball per causes que no els són imputables. Segons va argumentar, aquesta situació li impedeix accedir tant a la prestació per desocupació com a qualsevol altra ajuda social supeditada a l’extinció del dret a aquesta prestació. Arran del cas, el tribunal gallec va sol·licitar al TJUE que interpretés el cas a la llum de la directiva sobre igualtat en matèria de seguretat social per a determinar si existeix una discriminació indirecta per raó de sexe atès que el col·lectiu afectat és eminentment femení.
En el seu raonament els jutges segueixen la línia marcada a la fi de setembre per l’advocat general, Maciej Szpunar, i conclouen que la normativa nacional perjudicaria especialment les treballadores i comportaria per tant una discriminació indirecta per raó de sexe contrària a la Directiva. A més, encara que admeten que els objectius esmentats són legítims des del punt de vista de la política social -manteniment de les taxes d’ocupació i de lluita contra el treball il·legal i el frau a la seguretat social- conclouen que la normativa espanyola “no sembla adequada per a aconseguir-los ja que no sembla aplicar-se de manera coherent i sistemàtica a la llum d’aquests objectius”.
