Diferenciar-se en el sector immobiliari amb un model de finançament singular. És el que ofereix Salas en les tres vies de promoció d'habitatge en les quals treballa: cooperatives, fundacions i habitatges lliures. Tres models clarament diferenciats, però amb alguns punts en comú quant a finançament es refereix, tal com assenyalen Pep Vila, director de Finançament de Salas, i Esther Vilà, directora d'Economia i Tresoreria de Salas.

En les promocions impulsades a través de cooperatives, Vilà explica que aproximadament el 20% del finançament prové dels socis de la cooperativa. En el cas de les fundacions, un percentatge similar s'obté via subvencions públiques. “Amb aquesta primera part es compra el sòl i es cobreixen altres despeses corrents. A més, demanem un préstec hipotecari als bancs per a finançar el 80% restant, que es dedica sobretot a la construcció en sí de l'edifici” assenyala Pep Vila, encarregat de tractar amb les entitats financeres per a aconseguir aquesta injecció de capital.

Actualment, els habitatges socials representen més del 50% del total de pisos que la companyia està gestionant

En el cas del finançament per a promocionar habitatges de venda lliure, Salas també té una metodologia pròpia. En aquest cas, el préstec hipotecari que, de nou, es dedica a l'execució de l'obra, cobreix al voltant d'un 50 o 60% del projecte; mentre que els futurs propietaris, a manera de reserva i en diversos pagaments fins al lliurament dels habitatges, paguen sobre un 15% d'entrada. La quantitat restant, que s'utilitza per a comprar el sòl i les despeses corrents, és a càrrec d'inversors.

“Cada edifici té darrere una societat, que és la promotora, i que està formada per diversos inversors que posen entre el 5 i el 15% del capital” assenyala Pep Vila, qui afegeix que “recorrem a uns inversors estables i que participen en diferents promocions, reinvertint el seu capital i diluint el risc en diversos projectes”. D'aquesta manera es busca “cuidar” a aquests inversors i al seu capital, “perquè el que ens interessa és que tornin a treballar amb nosaltres”.

Aquest model, tal com assenyala Esther Vilà, es va iniciar el 2008, després de la crisi financera. “Abans els bancs et finançaven el 100% o fins i tot més. Amb la crisi això va canviar i decidim buscar inversors”. Això sí, es va optar per petites societats i “no grans grups que exigeixen rendiments de grans capitals en un calendari molt ajustat, la qual cosa obliga a fer edificis molt grans a les afores dels nuclis urbans”.