Sorpresa del Banc Central Europeu (BCE). L’autoritat monetària de la zona euro va decidir ahir avançar el calendari de reducció de les compres de deute públic i privat anunciat al desembre, la qual cosa deixa la porta oberta al fet que pugi els tipus d’interès a la fi d’any o principis del pròxim, en el qual seria el primer encariment dels diners des de juliol de 2011. Els analistes no esperaven que el consell de govern de la institució prengués cap mesura de moment, però la brutal escalada de la inflació ha pesat més en l’organisme que la incertesa sobre l’impacte que tindrà la invasió d’Ucraïna en l’economia de la zona euro.

Com estava previst des de la seva última reunió de l’any passat, el programa excepcional de compra de deute públic i privat per la pandèmia (PEPP) conclourà al final d’aquest mes. La novetat és que, per a compensar-lo, les adquisicions del programa llançat a mitjan 2014 (APP) augmentaran de manera temporal, però ja no fins a octubre. Així, s’elevaran dels actuals 20.000 milions d’euros al mes a 40.000 milions a l’abril i 30.000 milions al maig, per a tornar a 20.000 milions al juny.

Encara més rellevant és que el BCE ha anunciat que donarà fi a aquestes adquisicions al llarg del tercer trimestre si es confirmen les seves previsions d’inflació a mitjà termini. Es tracta d’una decisió clau, ja que la institució ha afirmat que pujarà tipus «algun temps després» de posar fi a aquestes compres i de manera «gradual». El missatge és calculadamente més ambigu del que havia vingut usant fins ara (assegurava que els tipus pujarien «poc després» de finalitzar les compres, la qual cosa se solia interpretar com en el trimestre següent), però deixa clarament la porta oberta a encarir els diners.

«Pot ser la setmana després o mesos més tard», ha precisat la seva presidenta, Christine Lagarde, qui s’ha esforçat a subratllar que el BCE s’ha deixat «totes les opcions obertes» davant l’enorme incertesa provocada per la guerra. Així, ha ressaltat que si les previsions d’inflació canvien a la baixa i les condicions de finançament es deterioren, el banc central revisarà el seu pla de compra de deute «tant en termes d’import com de durada», la qual cosa al seu torn retardaria la pujada de tipus. Amb tot, també ha admès que en tots els escenaris que ara com ara maneja el BCE sobre l’impacte de la crisi d’Ucraïna, la inflació s’estabilitzaria entorn del 2% en 2024, el nivell que busca aconseguir el banc central.