El secretari general de l’organització de països desenvolupats OCDE, Mathias Cormann, va plantejar ahir la conveniència d’una major pressió fiscal sobre les empreses energètiques amb la finalitat d’obtenir recursos amb els quals finançar mesures a curt termini d’ajuda als sectors econòmics més perjudicats per les conseqüències de la guerra a Ucraïna i a les famílies en situació més vulnerable.
L’OCDE estima que les empreses energètiques del món desenvolupat obtindran uns beneficis extraordinaris entorn de 200.000 milions d’euros per l’encariment del petroli i del gas i Cormann va estimar que «existeix capacitat per a augmentar els impostos a aquestes companyies per a esmorteir els efectes de l’encariment de l’energia sobre determinats col·lectius, tal com ja han fet Itàlia i Romania. És una cosa que pensem que els Governs han de considerar», va recalcar el màxim responsable de l’OCDE.
L’augment de la pressió fiscal sobre les energètiques forma part de les propostes del pla que l’OCDE preveu proposar aquesta mateixa setmana amb la finalitat que serveixi de guia per «optimitzar» la resposta dels països desenvolupats a les conseqüències econòmiques derivades de la guerra a Ucraïna, segons va anunciar Cormann ahir en un desdejuni informatiu organitzat a Madrid per Nova Economia Fòrum. Aquest pla inclourà, així mateix, la proposta d’ «un segon pla Marshall» que serveixi per a la reconstrucció de l’economia d’Ucraïna al més aviat possible.
Un segon «Pla Marshall»
El mandatari internacional va ser presentat pel ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, qui va recordar que l’origen de l’OCDE es remunta a l’administració del «Pla Marshall» per a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Ara Cormann considera que és el moment de pensar un pla semblant per a la reconstrucció d’Ucraïna: «Ha arribat el moment de pensar en un ‘Pla Marshall’ per a Ucraïna i estem parlant sobre les mesures referent a això».
L’australià va assenyalar que les mesures adoptades pels aliats contra Rússia «són totalment apropiades» en aquestes circumstàncies i va expressar el desig d’un retorn a la pau i l’estabilitat.
En aquesta línia, el Govern central també va anunciar rebaixes fiscals a favor dels col·lectius més afectats pels preus energètics.
Govern i Pimec volen un límit
Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, el president de Pimec, Antoni Cañete, i representants de pimes es van reunir ahir a la seu d’ACCIÓ per analitzar les afectacions de l’encariment de l’energia a les empreses catalanes i plantejar «mesures eficaces i efectives».
Entre les propostes que Govern i Pimec van posar sobre la taula hi ha la rebaixa transitòria d’impostos de llum, aigua i gas, ajudes directes als sectors més afectats a través de préstecs ICO o dels fons de solvència i que torni el topall de la llum a 180 euros/MWh. De moment, l’escalada segueix afectant tant l’electricitat com el gas. A partir d’avui el preu màxim de la bombona de butà de 12,5 quilograms s’incrementarà un 4,96%, fins a situar-se en 18,63 euros, segons una resolució publicada ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
