La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha afirmat que els governs d’Espanya i Portugal tenen previst presentar una proposta conjunta a la resta de socis europeus per limitar el preu del megawatt hora MWh al mercat majorista a 180 euros/Mwh.
El preu màxim de 180 euros/MWh era una referència que hi havia en la regulació espanyola i portuguesa fins que el 2019 una directiva europea va prohibir mantenir límits a les ofertes de les empreses elèctriques en el mercat majorista.
Per aquesta raó, en declaracions a Onda Cero, la ministra ha considerat que, si fa tot just dos anys «semblava una bogeria a la qual mai s’arribaria i avui està àmpliament superada», és «poc discutible que ha de ser el límit màxim que hem d’acceptar en el nostre mercat».
En aquest escenari, ha insistit que el Govern està esperant a prendre mesures fins que tingui la resposta de la Comissió Europea, una cosa que pot ser vista com «una oportunitat per construir més Europa», si bé ha assenyalat que donarà una «resposta nacional» per desacoblar el gas del mercat elèctric si la Unió Europea es retarda.
«Nosaltres creiem que és una decisió europea perquè la regulació és europea, el que passa és que l’anàlisi de la situació econòmica i de la necessitat de protegir els nostres ciutadans i indústria ens porta a plantejar-nos com a Govern a prendre decisions per protegir l’interès nacional en el supòsit que Europa no estigui a l’altura en el tipus de mesures que s’adoptin», ha assegurat.
En aquest sentit, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha afirmat que aquesta anàlisi política està feta.
«Creiem que és capital construir Europa també en l’àmbit de l’energia, però si la Unió Europea es retarda haurem de donar una resposta, tot i que sigui sobre una base estrictament nacional, perquè la societat no pot esperar», ha assenyalat la ministra, que ha precisat que l’esmentada resposta hauria de ser concertada amb Portugal perquè és un únic mercat elèctric.
La vicepresidenta tercera ha insistit, no obstant, que el Govern està treballant en una resposta europea, per la qual cosa ha considerat «capital» que en el Consell Europeu del 24 i 25 de març hi hagi no només una orientació, sinó també unes decisions «com més operatives, immediates i eficaces millor».
«Si és més audaç o conservadora ens dona la pauta de quant més hem de fer i en quins camps energètics en la resposta nacional», ha assenyalat.
