La dependència energètica de les comarques gironines és, amb diferència, la més acusada del conjunt de Catalunya. En ple debat sobre la necessitat d’instal·lar parcs d’energia renovable, les últimes estadístiques del ministeri de la Transició Energètica, situen Girona a la cua d’Espanya en generació d’energia. A tota la província es va produir l’any 2021 629.632 megavats/hora (MWh), el que suposa només l’1,5% del total generat a Catalunya. En el conjunt de l’estat, només Alacant i Segovia tenen xifres de producció energètica inferior. De fet, la demanda d’energia a Girona -domèstic i empresarial- és com a mínim cinc vegades superior a la que s’hi genera.
Tot i disposar d’un dels pantans de Susqueda i Darnius, la suma de la producció hidroelèctrica a Girona no és la principal font d’energia generada a la demarcació. Segons càlculs de l’expert en comunicació d’energia renovable Jaume Morrón, les centrals de cogeneració instal·lades en algunes indústries gironines, representen la principal font de producció d’energia. Aquestes instal·lacions van suposar el 60,4% de la producció neta d’energia l’any passat, seguida de la hidràulica (35,1%), i la solar fotovoltaica (4,5%).
«Seria molt adient una gran campanya de recollida de signatures dels gironins que ens sentim avergonyits davant tan immensa insolidaritat!», publicava a Twitter Pere Macias, exconseller de Política Territorial i actual coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya en resposta a les xifres difoses per Morrón, que defensa la necessitat del Parc Eòlic Marí davant de Roses per compensar el dèficit de producció elèctrica de les comarques gironines.
A l’extrem contrari de Girona se situa Tarragona, que genera més del 70% de l’electricitat catalana. De fet, en aquesta província s’hi produeix el 100% de la nuclear catalana i el 60,5% de l’eòlica. Els 40.685.827 MWh d’energia elèctrica generada l’any passat a Catalunya, la situen com a tercera comunitat autònoma amb més producció elèctrica. Les nuclears de Tarragona -que han de tancar en pocs anys segons el calendari previst pel govern- tenen bona part de la responsabilitat de la posició catalana, molt lluny de la mitjana pel que fa a generació de renovables.
Segons l’ambiciós pla de la Generalitat presentat fa unes setmanes, serà possible aconseguir un subministrament energètic basat en energies renovables i el tancament de nuclears, però per a això serà necessari incrementar la generació, reduir el consum el 41,5% i ocupar almenys el 2,5% del territori català amb instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Aquesta ocupació serà equivalent a unes 80.000 hectàrees que actualment és terreny no urbanitzable (amb unes 3.000 hectàrees corresponents a teulades amb plaques solars).
Aquesta urgència arriba després de 10 anys de pràctic estancament de les energies renovables a Catalunya per la falta d’un marc legal clar. En aquest model dissenyat pel Govern, l’electrificació passarà de suposar el 24,8% de la generació energètica al 76,4% del total. Catalunya haurà de multiplicar per 20 la seva capacitat de generació d’energia solar i almenys per cinc l’eòlica l’any 2030 per a complir amb els seus objectius. El govern català aposta per un repartiment equitatiu de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, d’acord amb un criteri de solidaritat interterritorial. Caldrà veure quina part d’aquesta solidaritat assumiran les comarques gironines.
La bioenergia, una altra aposta per reduir la dependència energètica
El president de l’organització de certificació forestal PEFC-Internacional, el professor de la Universitat Politècnica de València Eduardo Rojas, ha reclamat una aposta decidida per la bionergia (com la biomassa o els biogasos), en la qual la inversió pública és marginal, perquè permetria superar la dependència energètica exterior. En la seva opinió, la invasió d’Ucraïna posa en evidència, una vegada més, els riscos d’una excessiva dependència de la importació d’hidrocarburs, recursos causants del canvi climàtic i que, en la seva majoria, estan en mans de règims no democràtics i l’explotació viable dels quals té «data límit molt llunyana».
Si la transició cap a una economia descarbonitzada es realitza correctament comportarà molts avantatges a mitjà termini, segons el també degà del Col·legi d’Enginyers forestals, que ha advertit que si la deixem a la mercè dels mercats no hi haurà prou temps per al desenvolupament d’alternatives. «Inexplicablement» tota la transició energètica s’està pivotant sobre l’electrificació i, dins d’aquesta, en les energies eòlica i solar, «que sens dubte han aconseguit en determinades localitzacions uns costos molt competitius», ha lamentat Rojas. No obstant això, ha assenyalat que la meitat de la nostra demanda energètica és tèrmica i passar energia tèrmica a elèctrica o viceversa, encara que és viable, és molt poc eficient.
«Enfront d’això, oblidem que, a escala global i de la Unió Europea (UE), la bioenergia continua sent, amb diferència, la principal font renovable seguida de la hidroelèctrica», amb el 10% del consum energètic global i «malgrat una atenció i inversió pública marginal», ha apuntat. En aquest context, Rojas ha demanat reflexionar sobre el que es podria aconseguir si s’apostés decididament per la bioenergia, «en el marc d’un mix energètic renovable intel·ligent i evitant repetir l’error de la transició energètica actual que fia tot a l’electricitat i a dues fonts concretes».
Entre els avantatges de la bioenergia (com la biomassa d’origen forestal o agrícola o els biogasos generats en les granges o abocadors), ha destacat la seva generació dispersa, que estalvia costos de distribució; i la seva naturalesa tèrmica combinable amb l’elèctrica (cogeneració), entre altres qüestions. «Alguns podran argumentar que no disposem de suficient matèria primera, però obliden que un augment de la demanda i dels preus generen molt més interès en la seva producció» i en la possibilitat d’aprofitar les matèries d’origen vegetal «en una cascada intel·ligent de valor, carboni i ocupació», com ja succeeix amb el paper, subratlla.
Increment a Girona
Precisament, l’alt preu de l’energia dels últims mesos ha fet créixer de manera «substancial» la instal·lació de calderes de biomassa, especialment en petites i mitjanes empreses o equipaments municipals de les comarques gironines. A més, les baixes temperatures que s’han registrat durant bona part d’aquest hivern també n’ha fet augmentar el consum. Tot i que l’estella no té un IVA reduït, com sí que passa amb la factura de la llum, l’estalvi pot arribar a ser aproximadament d’entre un 50 i un 70%, respecte a la resta de combustibles fòssils com el gasoil. Tot plegat ha fet incrementar l’interès per aquest tipus d’energia que des del sector asseguren que té una estabilitat de preu que «tranquil·litza» els propietaris.
