Potser no podia ser d’una altra manera. La legislatura arriba a un altre punt culminant (un altre més), l’aprovació del pla de xoc per pal·liar les conseqüències de la guerra, i havia de venir precedida d’hores i hores de negociació entre els socis de la coalició, de PSOE i Unides Podem. Però tots dos, gairebé amb la llengua fora, van tancar l’acord a temps, poc abans que Pedro Sánchez anunciés, a primera hora del matí d’ahir, un quantiós paquet de mesures per valor de 6.000 milions d’euros en ajudes directes i rebaixes fiscals més uns altres 10.000 milions en préstecs ICO. Un pla «seriós, ambiciós i complex» que estarà en vigor durant tres mesos, fins al 30 de juny, i que ara busca el suport dels grups en el Congrés, especialment del nou PP d’Alberto Núñez Feijóo. La iniciativa estrella és la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible per a tots els ciutadans, i no només per als transportistes, i també ho és la imposició universal d’un topall del 2% a l’actualització dels lloguers.

El full de ruta dissenyat per la Moncloa comprenia dos passos: el Consell Europeu del passat 24 i 25 de març, primer, i el Consell de Ministres d’avui després. Però, conscient de l’ansietat social i la pressió creixent de les últimes dues setmanes, molt dures per a l’executiu, el president va avançar ahir les línies mestres del programa d’ajudes en una conferència a Madrid. Sánchez va intentar mostrar l’empatia que fins i tot dins del seu Gabinet trobaven a faltar, insistint que l’executiu coneix bé les «dificultats» que travessa la ciutadania i els sectors més afectats per la guerra en sòl europeu, que es fa «càrrec» dels problemes i es desviurà «per aplacar al màxim» els efectes de la contesa, vetllant pel repartiment de «sacrificis de forma equilibrada» i atesos els col·lectius més vulnerables.

Durant tres mesos

Aquesta és la filosofia que, segons Sánchez, conté el reial decret llei que avui aprova el Consell de Ministres. El text es publicarà al BOE el dimecres 30 i el gruix del paquet entrarà en vigor el dijous 31 (i, la resta, l’1 d’abril) i es prolongarà durant tres mesos. L’excepció ibèrica per baixar el rebut de la llum trigarà més, un cop la Comissió Europea autoritzi la proposta d’Espanya i Portugal.

Com es va felicitar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, no hi haurà «una baixada generalitzada» d’impostos, que era el que exigia el PP. La columna vertebral del decret llei són les ajudes. Començant per la rebaixa de 20 cèntims per cada litre de combustible, per a la qual el Govern ha mirat el referent de França. L’Estat aplicarà el descompte de 15 cèntims, i els altres cinc, com a mínim, seran assumits per les petroleres. És la mesura que l’executiu va pactar amb els transportistes la setmana passada i que ara s’estén a tots els conductors. És, per tant, una baixada lineal, no progressiva, i que s’aplicarà automàticament en el proveïment a les estacions de servei.

També s’augmentarà l’ingrés mínim vital un 15% durant tres mesos, i s’estendrà a 600.000 famílies més el bo social elèctric. Així mateix, es prorrogarà fins al 30 de juny la rebaixa fiscal de la factura de la llum que ja estava en vigor (l’IVA del 10% per als petits consumidors, l’impost especial a l’electricitat al 0,5% i la suspensió de l’impost a la generació elèctrica). Per donar suport al teixit econòmic, s’obrirà una nova línia d’avals de crèdits ICO per 10.000 milions per a cobrir necessitats de liquiditat provocades per l’alça de l’energia i dels combustibles. I hi haurà subvencions directes: agricultura i ramaderia rebran 362 milions, i la pesca, 68. La indústria electrointensiva disposarà de 500 milions.

El decret recollirà les mesures pactades amb la representació majoritària dels transportistes: la injecció de més de mil milions d’euros, la rebaixa mínima de 20 cèntims per litre o quilo de combustible i el nou fons de 450 milions d’euros per a ajudes directes a les empreses de transports de mercaderies i viatgers. En aquest sentit, Sánchez va tornar a demanar als grups del Congrés que donin suport al pla.