Després de tres setmanes de tensió, declaracions polèmiques i negociacions com si de Succession es tractés, la junta directiva de Twitter ha decidit vendre la companyia a Elon Musk, president executiu de Tesla. La victòria de l’home més ric del món ha obert un profund debat, tant entre els empleats de la plataforma com entre els seus usuaris, sobre com això pot canviar la manera com funciona una de les xarxes socials més influents sobre l’opinió pública.

Com va passar amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, molts crítics amb l’adquisició han assenyalat en els últims dies que un triomf de Musk els portaria a abandonar Twitter. Però, com també va passar amb l’expresident, és probable que la realitat no sigui tan dràstica.

El gran dubte que planteja la maniobra de compra de Musk és com afectarà el futur de Twitter. Fa mesos que el controvertit empresari deixa idees a l’aire sobre com «transformar» el funcionament de la xarxa social, però no ha aprofundit en aquestes mesures ni en com planteja portar-les a terme. Fins i tot l’actual director executiu de la companyia, Parag Agrawal, ha confessat als seus treballadors que «no sap» què passarà amb la plataforma.

Musk ha insistit que la seva ambició per comprar Twitter no respon a una voluntat d’adquirir més poder i diners. El magnat tecnològic explica l’operació com una mena de croada en favor de la llibertat d’expressió. «Twitter s’ha convertit en una mena de plaça pública de facto, així que és realment important que la gent cregui i percebi que pot parlar lliurement dins dels límits de la llei», va explicar en una xerrada TED el 14 d’abril, el mateix dia en què va oficialitzar la seva oferta de compra de la xarxa social per 41.000 milions d’euros.

Les polítiques de moderació de contingut de Twitter han estat sempre en la diana de Musk. El multimilionari considera que les mesures adoptades per la plataforma per limitar la proliferació de missatges d’odi i desinformació ha derivat en la censura de certes veus.

Després d’oficialitzar-se l’acord de compra, Musk va celebrar el seu triomf donant algunes pistes més sobre com podria canviar la plataforma. Una de les promeses més transformadores és convertir Twitter en un protocol descentralitzat i fer que els seus algoritmes siguin de codi font obert, això és, que siguin auditables «com amb Signal o Linux» per saber com ens recomanen el contingut que hi veiem i que pugui modificar-se.

Una altra d’aquestes pistes, no concretada, és la d’«autentificar tots els humans». L’opció d’obligar tots els usuaris de Twitter a identificar-se podria servir per intentar frenar les xarxes de comptes automatitzats de bots i trols que enfanguen el debat a la xarxa. Tanmateix, aquesta opció també genera molt escepticisme.