Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El macrocomplex d’Hipra a Aiguaviva avança a gran velocitat

La multinacional evita dir quan estarà en funcionament però la inversió prevista de 472 milions d’euros s’allargarà fins el 2026

44

Les obres del macrocomplex d'Hipra a Aiguaviva avancen a gran velocitat MARC MARTI FONT

Les obres del macrocomplex d’Hipra a Aiguaviva avancen a velocitat de creuer. Les noves instal·lacions que la farmacèutica d’Amer va iniciar fa dos anys als terrenys del polígon industrial de Can Garrofa ja tenen una silueta ben definida i els seus edificis principals són visibles des de diversos quilòmetres a la rodona. El nou complex, anomenat Campus Hipra, és una de les obres empresarials de major envergadura dels darrers temps a la província de Girona. S’està aixecant sobre una superfície total de 114.000 metres quadrats, en el qual la multinacional hi ha destinat una inversió de 472 milions d’euros fins el 2026. Tot i això, fonts de l’empresa van descartar posar una data concreta a la finalització dels treballs i entrada en funcionament.

El futur Campus Hipra suposa l’ampliació de les actuals instal·lacions que la firma té a Amer, i preveu acollir diverses unitats productives i d’investigació, així com unes noves àrees de negoci. Segons els càlculs de l’empresa, aquest complex permetrà oferir 580 llocs directes de feina «altament qualificats».

Un projecte de llarg recorregut

La farmacèutica, especialitzada en salut animal, ja fa temps que té aquest projecte sobre la taula. El 2017 va comprar els terrenys del polígon de Can Garrofa, que des del 2013 estaven pràcticament abandonats, per instal·lar-hi el nou complex productiu. L’objectiu de la firma era la de guanyar més espai i dur a terme un pla de creixement per consolidar-se com una de les farmacèutiques líders a nivell mundial en prevenció de salut animal.

Prèviament, ja havia anat ampliant el seu quarter general d’Amer amb la construcció de tres plantes productives de 12.000 metres quadrats i un centre de recerca i desenvolupament. El 2016 també va obrir unes oficines al Parc Científic i Tecnològic per desenvolupar-hi alguns dels seus projectes.

L’objectiu de la firma era la de guanyar més espai i dur a terme un pla de creixement per consolidar-se com una de les farmacèutiques líders a nivell mundial en prevenció de salut animal

decoration

La firma va anar comprant els terrenys del polígon d’Aiguaviva per parts. Algunes de les parcel·les que va adquirir estaven en mans d’una entitat bancària que les tenia en cartera després que la urbanització industrial hagués entrat en concurs de creditors i estigués pràcticament abandonada. La compra va obligar l’Ajuntament a modificar el Pla de General per convertir els prop de 100.000 metres quadrats en una única parcel·la. Al seu moment, Hipra va justificar que la decisió d’instal·lar-se a Aiguaviva era per «compromís amb el territori» i també «una manera de retenir el talent a les comarques gironines». L’empresa també va escollir aquesta ubicació perquè el polígon tenia unes bones connexions tant amb l’aeroport Girona-Costa Brava com amb l’autopista AP-7 com amb la pròpia fàbrica d’Amer.

Les obres de construcció van començar el 2019 i han anat superant les etapes tot i els contratemps generats per la pandèmia. Hipra no només creix amb els terrenys d’Aiguaviva. A molts pocs quilòmetres la farmacèutica va adquirir l’any passat les instal·lacions del Grup Logístic Vilarroya, situades al CIM la Selva de Riudellots, que molt probablement serviran per complementar el macrocomplex d’Aiguaviva.

La primera vacuna espanyola

Tot i estar especialitzada en fàrmacs destinats al consum animal, en els darrers anys Hipra ha estat d’actualitat per desenvolupar la primera vacuna espanyola contra la Covid-19. La firma, que ja havia posat les seves instal·lacions tecnològiques al servei de les autoritats sanitàries durant els primers compassos de la pandèmia, va anunciar l’any passat que preveia produir 400 milions de dosis de la vacuna que estava investigant, anomenada PHH-1V. L’agost passat va rebre l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) per iniciar assaigs clínics en humans, i el novembre va ser autoritzada a iniciar la fase II-b. El febrer passat va rebre l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments per engegar la tercera fase. La directora d’I+D i Registres de la firma, Elia Torroella va assegurar a ACN que el vaccí dona una resposta «més potent» que la de Pfizer a la variant òmicron. Torroella, va concretar llavors que els resultats dels assaigs havien estat «molt bons»: «La vacuna és capaç de generar més anticossos protectors que la vacuna amb la qual ens comparem». Per la seva banda, la ministra de Ciència, Diana Morant, va afirmar l’11 d’abril passat que «Hipra és un exemple d’èxit de col·laboració publicoprivada i de reconversió d’una empresa líder en vacuna veterinària cap a la vacuna humana».

Pendents de l’autorització d’un estudi a persones immunodeprimides

Hipra està pendent que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) autoritzi en els propers dies un estudi de la seva vacuna de la Covid-19 a persones immunodeprimides. Es tracta de la investigació a nivell europeu RBDCOV, que prova l’eficiència i la tolerància en termes d’efectes secundaris de la vacuna d’Hipra en col·lectius com ara les persones immunoedeprimides, nens i adolescents. Aquest és un pas més de la multinacional per tirar endavant el vaccí.

La firma espera comercialitzar el mes de juny la que serà primera vacuna espanyola contra el Covid una vegada completin l’última fase d’estudi, que va començar l’1 de febrer passat. El director de la divisió de Salut Humana de la companyia, Carles Fàbrega, va dir a EFE fa un mes que la previsió és remetre tota la informació de la primera vacuna espanyola a l’Agència Europea del Medicament a l’abril, per a rebre resposta al maig o a principis de juny, per la qual cosa s’apuraria el termini de comercialització del segon trimestre que va donar al gener la ministra de Ciència, Diana Morant.

Diversificació

L’empresa ha iniciat una diversificació al seu tradicional negoci veterinari, que compta amb una trajectòria superior als 40 anys. Aquesta expansió al camp de la medicina humana s’ha consolidat amb l’adquisició a finals de l’any passat de la biotecnològica gironina GoodGut, situada al Parc Científic i Tecnològic i dedicada a la investigació i desenvolupament de proves diagnòstiques per a malalties digestives.

La compra es va emmarcar en la voluntat de l’empresa «d’enfortir la divisió de Salut Humana», un departament creixent i diferenciat de la ja consolidada divisió animal. En aquest segon camp la multinacional d’Amer compta amb dècades d’experiència. De fet, és el laboratori que més vacunes innovadores i tecnològiques ha llançat en la darrera dècada amb 22 prototips. Durant el 2020 va facturar 319 milions d’euros, una xifra que, a falta de la presentació dels resultats definitius, amb tota probabilitat va superar durant el 2021 a un ritme del 13,5%.

Compartir l'article

stats