Elies Campo Cid, el redactor de l’informe tècnic que va revelar l’espionatge a 65 polítics i activistes independentistes catalans a través del programa informàtic Pegasus, està sent investigat a l’Audiència Nacional pel Tsunami Democràtic. El procés judicial es va obrir el 2019 per rastrejar, entre altres qüestions, la creació d’aquesta plataforma independentista i qui n’eren els dirigents, així com el seu finançament i estructura interna. Les diligències judicials encara estan sota secret de sumari. El mateix Campo va ser espiat amb Pegasus, igual que Pau Escrich García i Jordi Baylina, que també estan sent investigats. El jutge que instrueix la causa no va sol·licitar mai la col·laboració del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en aquestes indagacions concretes, encara que sí va autoritzar la instal·lació d’un programari (no es concreta quin).
Campo és un enginyer de telecomunicacions barceloní de 39 anys que ha emprès múltiples projectes tecnològics i ha desenvolupat bona part de la seva carrera a Silicon Valley, la zona de Califòrnia on s’agrupen les empreses tecnològiques i els centres de formació més importants del món. És un reconegut independentista integrant de la plataforma de recerca Citizen Lab -un grup investigador de la Universitat de Toronto-, la figura de la qual ha resultat clau en la publicació del que es coneix com a «Catalangate». Segons l’article publicat a The New Yorker, la investigació de l’espionatge amb Pegasus va començar el juliol del 2020, quan l’eurodiputat Jordi Solé (ERC) va sospitar que el seu mòbil havia estat infectat. El polític va anar a l’enginyer català perquè examinés el dispositiu i aquest li va confirmar que havia estat atacat, cosa que va posar en alerta altres dirigents independentistes. Al final, va descobrir que uns 65 polítics, advocats i activistes havien estat espiats mitjançant aquest mètode. El mateix Campo va ser espiat amb Pegasus.
Estructura financera digital
La investigació de l’Audiència sobre Campo es basa en la seva presumpta participació, juntament amb altres persones, en el desenvolupament d’un paquet de programes informàtics amb múltiples funcionalitats, entre les quals hi ha un projecte que permetria crear una estructura financera digital i, fins i tot, la implantació d’una moneda pròpia en una futura Catalunya independent. Una de les possibilitats era crear una criptomoneda catalana. Aquest sistema, a més, oferiria des d’una aplicació per a credencials d’identitat, comunicacions efectives, votació digital i moneder electrònic. Els investigadors sospiten, però, que la seva principal pretensió era crear una moneda digital. A aquest projecte també hi estaria vinculat Pau Escrich. Les indagacions pretenen corroborar els passos que van fer en el seu dia els creadors d’aquest paquet informàtic i, en especial, els contactes que van mantenir buscant inversors fora d’Espanya, com França i Brussel·les.
Una altra línia de recerca són els contactes de grup d’informàtics amb la Generalitat. La creació d’una criptomoneda ha estat un dels objectius del moviment independentista. «No... si m’ho va explicar ell... Puigdemont... quan vaig estar a Waterloo... l’últim cop em va estar explicant tot el que estaven fent en base a criptomoneda… ». Aquest és un extracte d’una conversa intervinguda a Víctor Terradellas, amic i home proper a Puigdemont, investigat pel cas Voloh de presumpte desviament de fons públics i finançament del procés. El seu interlocutor era l’exalt càrrec de CDC David Madí, també home de confiança de l’expresident.
