Pedro Sánchez, un líder polític que ha fet de la resiliència la seva marca personal, va tornar a salvar un altre moment culminant de la legislatura. Ahir va aconseguir convalidar el reial decret llei de mesures de resposta a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, gràcies al suport decisiu d’EH Bildu i amb el rebuig del PP i d’una ERC molt dolguda amb el Govern pel «Catalangate». Aprovació, això sí, per la mínima, però suficient: 176 «sís» i 172 «nos» i una sola abstenció. Aquesta vegada, i a diferència del que va passar amb la reforma laboral, sense contratemps i sense errors de cap diputat. Un resultat net, majoria absoluta. Però aquests números freds rubricaven una negociació portada al límit, una combinació que només va acabar de quadrar pocs minuts abans que s’iniciés el ple al Congrés i que visualitzava un segon i important cop de porta dels republicans en una altra votació decisiva. Un distanciament que creix i que ofereix molts dubtes de cara al futur. De ministres i alts càrrecs del PSOE sortia, gairebé com si fos una conjura, una convicció: «Ho reconduirem». Era la seguretat que malgrat totes les ensopegades, malgrat que la fractura s’eixampla, serà possible reconstruir la relació amb ERC, molt erosionada ara pel presumpte espionatge a l’independentisme a través de Pegasus.
La formació d’Oriol Junqueras continua sent, als ulls dels socialistes, un soci habitual i imprescindible de legislatura. Però no l’únic i no aquell pel qual passen necessàriament totes les votacions. De fet, el marcador d’ahir ho va demostrar. L’executiu va armar una majoria alternativa, amb PNB, Bildu, PDeCAT, Més País, Compromís, BNG, Nova Canàries, PRC i Teruel Existeix. 176 vots. Ha guanyat la «política sana», la que «connecta amb les demandes i necessitats dels ciutadans», davant de la «política malsana», la que «dóna l’esquena al carrer», va assegurar Sánchez davant els periodistes. El president del Govern no va ni esmentar ERC, ni per elogiar-lo ni per criticar-lo.
En la tribuna, minuts abans, la diputada republicana Montse Bassa tornava a demanar la caiguda de Margarita Robles, demanada la vigília per Pere Aragonès, per justificar la vigilància als dirigents independentistes l’any 2019. El «no» d’ERC, de fet, es va forjar dimecres a la nit després d’una reunió «molt llarga» en què, segons fonts presents, es va evidenciar un «gran dilema», ja que el nou cop de porta a Sánchez suposava rebutjar un decret amb mesures beneficioses per als ciutadans.
Però va acabar imperant el criteri que la justificació de Robles i la fèrria defensa que feia la Moncloa de la ministra era una «manca de respecte als esforços» que havia fet el partit. Les paraules de la ministra van indignar ERC, però també van enfadar Unides Podem. Pel to, per trencar l’estratègia d’apaivagament de Sánchez, van generar igualment un cert malestar en el PSOE. Però el seu càrrec no estava en dubte. A la Moncloa i al partit la van blindar, advertien que el president no es planteja el seu cessament perquè no ha fet «res irregular» i perquè el CNI, en les seves mans, ha actuat «d’acord amb la llei». Sánchez responia ahir a la premsa amb un «per descomptat» quan li van preguntar si mantenia la confiança en la ministra. I ara, què? «Pas a pas», assenyalava una destacada ministra. El següent és la comissió de secrets oficials, desbloquejada ahir amb la votació. L’òrgan es reunirà probablement la setmana que ve i hi compareixerà la directora del CNI, Paz Esteban. La confiança és que aquesta sessió servirà per explicar els fets, sense reserves, i per assossegar l’independentisme. Però ERC ja ha advertit que no en té prou, que vol una comissió d’investigació i dimissions.
Recalcular el full de ruta
A partir d’aquí, asseguren en el Govern i en el Grup Socialista, se seguirà «dialogant amb tots, com sempre s’ha fet», i treballant «votació a votació», també amb ERC. «En absolut» es vol perdre els republicans com a socis, assenyalava un ministre rellevant. Ara bé, com indiquen a la Moncloa, també la votació del decret anticrisi ha fet veure ERC que «no és imprescindible». Per ara, no s’ha estendre la percepció que la legislatura està trencada.
La visió d’ERC és ombrívola. De cara al futur, fonts del partit adverteixen que el Govern està deixant «poc marge de maniobra», però tot seguit demanen «no anticipar esdeveniments» sobre el futur suport parlamentari al PSOE. Abans de les paraules de Robles, l’estratègia d’Aragonès passava per continuar negociant amb l’executiu votació a votació, però allunyant-se de l’etiqueta de soci preferent. «Ens han exclòs i se’n riuen de nosaltres», conclouen les esmentades fonts. El que sembla evident és que ahir el Govern i ERC van tenir una forta discrepància i que ara falta recalcular el full de ruta. No serà fàcil i el resultat, avui dia, és molt incert.
