Els càrtels empresarials proliferen. Després de la pandèmia, els acords empresarials entre competidors per fixar preus i restringir l’entrada al mercat de noves empreses van experimentar un creixement, però en els darrers anys més de 40 càrtels han estat desmantellats en mercats tan diversos com el de vehicles de motor, ferralla, llet, torrons, papereres, col·legis professionals, indústria militar, venda d’immobles, productes farmacèutics... Cap sector d’activitat es salva.
La posada en marxa per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) del sistema de clemència, pel qual les empreses denunciants del càrtel en què participin queden exemptes de sanció, ha multiplicat la feina del supervisor. Segons la CNMC, l’estalvi mitjà anual generat per l’organisme el 2020-2021 és de 1.115 milions d’euros. D’aquests, 740 milions corresponen a la persecució de conductes anticompetitives (no només càrtels) i 376 al control de concentracions. Però la CNMC va més enllà i reconeix que «almenys un 80% dels càrtels que existeixen no són detectats ni sancionats». L’impacte negatiu dels càrtels en l’economia espanyola «requeriria multiplicar per cinc aquestes xifres d’estalvi», reconeix.
El sistema de clemència ha estat clau per elevar la detecció. Si l’empresa que denuncia l’existència d’un càrtel aporta prou proves per a la investigació, pot quedar exempta del pagament de la multa si és la primera a presentar la sol·licitud de clemència. Només la primera queda exempta del 100% de la sanció. La segona que accepti càrrecs pot reduir fins a un 50% la multa. Per a la tercera, seria del 30% i per a les successives, fins al 20%. Tot això afavoreix les denúncies. L’obertura d’una bústia confidencial també ha aflorat acords il·lícits. A la CNMC reconeixen que «una de les prioritats actuals és la desarticulació dels càrtels que operen per via de la col·lusió en licitacions públiques». Amb l’arribada de fons europeus Next Generation, la tasca de supervisió s’engrandeix. L’any 2021 es van iniciar cinc expedients relacionats amb la manipulació de licitacions públiques que continuen en fase d’instrucció. En termes de resolucions, l’any passat es van sancionar set càrtels, cinc dels quals estaven relacionats amb la manipulació de licitacions públiques.
Sancions baixes
Segons Albert Poch, advocat especialitzat en reclamacions contra càrtels empresarials del despatx Redi Abogados, la imposició de sancions als acords anticompetència no para de créixer a Espanya malgrat que la figura del càrtel és un «gran desconegut» i els particulars i l’Administració «no reclamen els danys causats tant com haurien».
Però les sancions són baixes. «El benefici il·lícit obtingut com a conseqüència d’un abús de posició dominant al mercat o de participar en un càrtel empresarial és molt superior a la multa que s’imposa. Al final, la sanció de la CNMC es converteix en un element més del negoci, que repercuteix en els costos», indica Poch.
La CNMC no sol fer estimacions del benefici il·lícit obtingut pels càrtels empresarials. Una de les excepcions va ser, per exemple, el del càrtel de la llet, en la resolució del qual es reconeixia un benefici del càrtel superior als 800 milions, encara que la sanció imposada va ser d’uns 80 milions. Segons Poch, l’única manera de fer que l’acció de la justícia sigui dissuasòria és potenciant la reclamació dels perjudicats, de l’Administració també, amb la devolució dels diners usurpats amb interessos.
Per a Gorka Goicoechea, d’Arriaga Asociados, en els darrers cinc anys s’ha passat d’unes poques desenes de sentències per demandes relacionades amb càrtels a superar la barrera del miler en un any: «Probablement, en un futur veurem com aquest número es dispara degut , entre altres circumstàncies, a la nova cultura dels consumidors de lluitar contra les pràctiques abusives», explica Goicoechea. Aquest bufet, tradicionalment vinculat a demandes al sector financer, ha incrementat la seva activitat pel càrtel de l’automòbil d’entre el 2006 i el 2013. Segons Goicoechea, «els productes amb una demanda menys elàstica són els més proclius a veure’s afectats per pràctiques col·lusòries» i els programes de clemència «han suposat un abans i un després per descobrir aquestes pràctiques».
Més de 1.200 sentències
Un dels càrtels amb més demandes és el dels camions, del qual ja s’han resolt més de 1.200 sentències, la majoria favorables als compradors. El termini per reclamar a cada fabricant de cotxes o camions és d’un any després de la sentència ferma del Suprem, però és possible presentar una reclamació davant de qualsevol membre d’una associació il·lícita. En el cas del càrtel dels camions, per exemple, ja ha passat un any per a tots els fabricants excepte Scania, que encara manté recursos oberts.
El camí judicial que obren les sentències de la CNMC és llarg. Poch reconeix que té oberts casos pel càrtel de la llet del 2000. «A dia d’avui ni tan sols hi ha una sentència ferma i no s’espera que es pronunciï el Suprem fins al 2025. És difícil tenir la documentació de 25 anys enrere i fins i tot els denunciants moren. El cartellista sempre guanya», explica.
«Els càrtels més alarmants són precisament els que no han aflorat encara. En bancs, gasolina o elèctriques hi ha una falta de competència alarmant. Els principals càrtels no estan sent sancionats. Són sectors amb un pes important en el PIB i hi ha falta de supervisió» , pensa Poch.
La valoració de l’impacte dels càrtels és motiu de discussió recurrent. Els advocats tenen tendència a recórrer a l’anomenat informe europeu Oxera. Segons estableix aquest informe, la majoria dels càrtels causen un sobrecost d’entre el 10% i el 20% del preu mitjà. Tot i això, al càrtel dels camions, per exemple, la majoria de les sentències van reconèixer un sobrecost del 5%.
