La banca ha tancat el 70% de les oficines a Girona des de la crisi del 2008

Des de l’esclat de la bombolla immobiliària ara fa 14 anys, el sector bancari espanyol ha viscut una profunda transformació que ha comportat el tancament de bona part de les seves oficines i la sortida de molts dels empleats que hi treballaven. Això ha accelerat l’ús de la targeta bancària, la digitalització i la caiguda de la retirada de diners en efectiu.

Així es desprèn de l’encreuament de dades oficials recopilades pel Banc d’Espanya corresponents als exercicis del 2008 al 2021, i que reflecteixen canvis de gran importància en el sector bancari nacional. La crisi immobiliària de 2008 va suposar «un punt d’inflexió», segons es recorda en l’últim informe anual de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), en el qual es parla d’una «transformació gegantina» que està encara avui «lluny d’haver conclòs».

Segons les seves estimacions, el fenomen és comú a tota la Unió Europea, on el nombre d’oficines bancàries ha disminuït un 40% i el d’empleats ha baixat un altre 30%, percentatges en tots dos casos inferiors als d’Espanya. La tendència es repeteix pel que fa a la xifra d’entitats financeres, que en aquest període es va reduir en un 36%, fins a les 228 firmes, després d’un intens procés de concentració.

L’ara expresident de la patronal AEB José María Roldán incidia en l’última memòria anual de l’entitat en què el sector està «pràcticament irreconeixible» després d’aquests 15 anys, amb la creixent digitalització com un dels factors clau per a entendre aquesta transició. En aquest context s’emmarca no només la inversió de les entitats tradicionals per la banca digital, sinó també l’aparició per exemple dels anomenats «neobancs», que operen exclusivament per internet i no compten amb sucursals (com l’alemanya N26 o la britànica Revolut).

En el cas de Girona, la pèrdua de sucursals va començar amb la primera etapa de la concentració bancària, iniciada just després d’esclatar la crisi del 2008. Aquella va comportar la desaparició de les caixes d’estalvi històriques. Algunes van haver de tancar, altres van ser absorbides per entitats amb més múscul financer, com va passar amb l’adquisició de Caixa de Girona per part de La Caixa el 2010 (que, precisament en aquella època va deixar de ser una caixa d’estalvis per convertir-se en un banc). La segona tongada ha vingut propiciada per les fusions dels bancs supervivents de la crisi. La més sonada de totes es va produir a finals del 2020, quan CaixaBank es va unificar amb Bankia per crear el banc més gran d’Espanya. Això va comportar una duplicitat d’oficines i personal que encara ha accentuat més la concentració. Segons les dades de l’AEB, durant el 2020 cada oficina prestava servei a 4.398 habitants de les comarques gironines. Només cinc anys abans, la ràtio se situava en 2.953 treballdors per sucursal, pràcticament la meitat. Tanmateix, l’AEB encara no havia inclòs en les dades les conseqüències de la fusió de CaixaBank i Bankia, i donava una xifra de 1.100 empleats del sector a la província. Fruit d’aquesta unió, el 42% de sucursals que hi havia l’any passat a Girona eren del banc català.

Diferències provincials

Al conjunt de l’Estat, la reducció de la xarxa d’oficines ha suposat la pèrdua de gairebé 26.400 sucursals: s’ha passat de superar els 45.000 establiments a rondar els 19.000, la qual cosa suposa una retallada del 58%, segons dades recollides per l’agència EFE.

Per províncies existeixen notables diferències en termes proporcionals: en un extrem se situen les tres catalanes i amb caigudes superiors al 70%, mentre que en el contrari es troben Conca (24%), Badajoz (32%), Terol (32%), Ciudad Real (33%), Albacete (34%), Jaén (38%) i Toledo (39%).

També per sobre de la mitjana pel que fa al tancament d’oficines es col·loquen Castelló (65% menys de sucursals), València (64%), Palència (64%), Orense (63%), Valladolid (62%), Madrid (62%), Alacant (62%), Salamanca (61%), Pontevedra (61%) i Lleida (61%).

En paral·lel s’observa un descens abrupte del personal ocupat per la banca, sector que donava feina a més de 277.000 persones al tancament de 2007 i a finals de 2020 (última dada disponible) n’ocupava a 179.000, la qual cosa equival a una reducció de gairebé 100.000 treballadors, un 36% menys.

El nombre de caixers desplegats per tot el país també s’ha «aprimat»: de superar les 60.000 unitats a comptar-ne actualment amb prop de 47.600, un 21% per sota de la xifra que es registrava abans de la crisi immobiliària.

El triple d’operacions

En aquesta mateixa línia, les operacions de retirada d’efectiu han baixat un 35% durant aquest període, fins a moure’s entorn dels 652,8 milions de moviments anuals d’aquest tipus.

La dada està directament relacionada amb el creixement vertiginós de les operacions amb targeta, que s’han triplicat des del 2008, fins a sumar 6.100 milions de compres; les estadístiques revelen que va ser precisament l’últim exercici quan es va registrar un repunt més pronunciat, ja que a la reactivació del consum post-Covid es va sumar haver adquirit l’hàbit durant la pandèmia.

Pel que fa a les quantitats, els espanyols van treure 111.000 milions d’euros en efectiu durant l’últim any (molt prop dels 114.000 milions de 2007), mentre que la despesa amb targeta més que es va duplicar fins a sobrepassar els 195.000 milions.

En un país amb 47 milions d’habitants, el nombre de targetes (de crèdit i de dèbit) va ascendir el 2021 a 88 milions, un 17% més que el 2007.