Un total de 8.000 milions anuals durant els propers 30 anys. Aquesta és la quantitat de recursos que fan falta a Catalunya per fer la transició energètica i el procés de descarbonització. Aquesta quantitat anual, que equival a la suma dels pressupostos de les conselleries d’Educació i Polítques Digitals i Territori, és l’única via per aconseguir els objectius de cara al 2050, segons un treball fet pel Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Aquesta quantitat, que suposa uns 225.000 milions que hauran de procedir del sector públic i del privat durant aquest període de temps podria arribar a donar ocupació directa i de qualitat a 150.000 persones durant aquests 30 anys, asseguren.

En el seu document, l’entitat recorda que amb l’electrificació no serà suficient i que caldrà continuar important energia, reforçar l’estalvi i l’eficiència i sumar al «mix» energètic l’hidrogen, d’origen verd, i el biogàs. I és que a diferència d’altres sectors, la indústria i el transport no són totalment electrificables, adverteixen.

Una de les mancances més grans és la de les energies renovables que, per aconseguir els objectius, hauria de multiplicar per 20 la potència instal·lada actual. «Transcorreguts gairebé 40 anys» des que es van implantar les primeres instal·lacions verdes, subratlla l’informe, Catalunya «pateix un incomprensible retard en la implantació d’energies renovables». La potència eòlica instal·lada és de 1,5 gigawatts (GW) del total de més de 25 GW de tota Espanya

«Construir un parc eòlic a Catalunya costa quatre vegades més temps que a Galícia», afirmen. Per això defensen la creació d’una espècie de «superintendent» que centralitzi tota l’estratègia de descarbonització. «La Generalitat afirma que el retard en les tramitacions es deu a la manca de personal, però el que es requereix és un sistema perquè molts projectes es puguin aprovar mitjançant la certificació per part de tercers», agrega Josep Maria Montagut, president de la comissió d’energia del Col.legi. Aquesta, afegeix, és l’única manera d’avançar «i la que vol Europa».

Catalunya, verd... fosc

Donant per impossibles els objectius de descarbonització per a 2030 aposten per accelerar per a complir els de 2050. A més de les energies renovables consideren que cal impulsar l’hidrogen com a substitut dels combustibles fòssils en general i com a matèria primera en el sector petroquímic. En tot cas estimen que no serà possible produir-lo tot aquí sinó que caldrà importar-ne una part. I també defensen el biometà com a substitut del gas natural en el sector domèstic i el terciari, una font energètica sorgida de l’ús de residus en la qual Catalunya també va retardada. Calculen que per aquesta via el potencial de Catalunya podria arribar als 25 terawatts per hora (TWh) a l’any.

L’estudi, elaborat per Lluís Pinós i Juan Puertas, tots dos vicepresidents de la comissió d’energia del col·legi, defensa com a principal escenari un creixement econòmic de l’1,5% anual acumulatiu fins a 2050 i un descens de la intensitat energètica (la quantitat de recursos energètics que necessita un país per a generar PIB) d’entre l’1% i el 2% anual. El model, asseguren, s’haurà de completar amb sistemes d’emmagatzematge electroquímic (bateries), centrals hidràuliques reversibles i plantes de producció d’energia elèctrica amb hidrogen.

Donada la necessitat d’electricitat a través d’energies renovables per produir hidrogen, l’informe aposta per importar la meitat del necessari. Els autors adverteixen que l’objectiu de reducció d’emissions per al 2030 és «inassolible». L’energia renovable mínima a instal·lar en els pròxims vuit anys seria de 7 GW d’eòlica i 17 GW de solar fotovoltaica., així com capacitat d’emmagatzematge de 4,4 GW.

Entre les propostes d’aquest col·lectiu professional per a aconseguir els objectius de descarbonització destaquen «desacoblar del PIB la demanda energètica». L’única via, afirmen, és reduir la intensitat energètica a un ritme del 2% anual, per al que es requereix «un programa ambiciós i disruptiu».

A més d’accelerar la implantació renovables i potenciar l’hidrogen i els biocombustibles aposten per impulsar l’emmagatzematge per a poder gestionar l’oferta, més basada en fonts menys controlables (sol, vent...) i adaptar-la a la demanda, entre altres mesures.