«Les comandes es tripliquen quan està plovent a bots i barrals com ahir. La gent sol demanar llaminadures, cervesa, aigua, llet, preservatius... Els ‘riders’ no els importem gens». B. és repartidor d’una plataforma digital a València. Surt a rodar faci sol, troni, nevi, o la ciutat estigui inundada. L’aplicació treu les mètriques dels temps dels seus ’riders’, i si un es demora un parell de minuts (és igual que hi hagi dos pams d’aigua) un correu de sanció apareix l’endemà. Com més correus, més possibilitats de ser acomiadat a final de mes.

Aquesta és una de les raons per les quals aquest repartidor prefereix mantenir-se en l’anonimat; les represàlies de l’empresa. «Aquí cada mes s’acomiada gent», assegura. Perquè a ells «només els importen les mètriques». «Si veuen que es demora una mica l’entrega d’una comanda ja saps que tindràs un missatge». Et sancionen. «Els és igual si l’adreça estava malament, si plou o no plou, si hi ha trànsit o si el restaurant s’ha retardat. Només els importa que la comanda arribi», assegura.

Tampoc els importa la velocitat a la qual et mous. Ni que els seus repartidors se saltin semàfors, límits de velocitat o entrin per carrers que no han d’entrar. Perquè tot això, explica el repartidor, passa. «Jo vaig intentar durant un temps ser responsable i anar a la velocitat, però amb les mètriques em van sancionar un parell d’ocasions», assegura. Els temps que demanen no canvien en cap escenari, ni tan sols durant el diluvi d’aquest dimarts. «Si tens molts avisos t’acomiaden, no hi ha un factor humà que miri la situació de la persona».

Els ‘riders’ viuen en una carrera constant contra les mètriques. «Els accidents són comuns, sobretot en bici i en patinet perquè ens obliguen a anar al màxim. Molts repartidors corren al límit perquè volen tenir les millors mètriques. No volen que els arribi un correu l’endemà que els intimidi o que els facin fora», explica.

Els mitjans tampoc destaquen per la seva presència. «En algunes empreses no et donen ni un trist impermeable. Et donen un casc, un suport per al mòbil i res més», diu el treballador. Així que la bicicleta, patinet o moto, la roba, gasolina i manteniment van a càrrec del treballador. En el seu cas tot això li suposa uns 300 euros al mes cobrant poc més de 1.100.

Alejandro Cantón, ‘rider’ i portaveu del sindicat CNT, reclama que hi hagi un conveni per al sector que reguli aquest tipus de situacions, no només en dies de pluja sinó també d’excessiva calor, on demana «tenir un plus, ja que condiciona molt la concentració». «Evidentment amb les pluges torrencials s’hauria de parar l’activitat, o tenir una mínima clàusula en el conveni estatal, perquè en aquestes situacions es posa en perill la vida dels repartidors», exigeix. Cantón també lamenta que «no tenim prevenció de riscos laborals i el material que se’ns dona és irrisori».

Llaminadures i cervesa per passar el diluvi

Una de les grans queixes dels repartidors és l’excessiu pes a les motxilles en alguns casos. «Molts tenim mals de columna o cervicals. Si algun dia algú cau amb ampolles o amb molt pes es pot fer molt mal a l’esquena. I quan ja fa 4 o 5 hores que estàs treballant es comença a notar», explica. Però ningú reclama, continua, per por de represàlies.

En situacions de temporal l’empresa tampoc tanca el radi d’acció dels repartidors. «Almenys haurien de fer això per als que van en patinet i bicicleta», explica el repartidor. Almenys, reclama, que estiguin ben equipats per fer-ho.

Les aplicacions d’empreses com Glovo i Uber tenen l’opció de xatejar. El repartidor assegura que «el client fins i tot t’escriu preguntant per on vas, o queixant-se que estàs tardant més del que toca». I el que la gent demana durant el temporal és «aigua, llet, llaminadures, cervesa i fins i tot preservatius», explica. I assegura que «a la gent tant li fem. Hi ha comandes a dos carrers o menys d’un quilòmetre, o comandes molt grans en un cinquè sense ascensor. Algunes persones et demanen disculpes quan arribes, però ja està». «La gent estrangera curiosament és la que sol donar una mica de propina. Els d’aquí no. Estàs pujant quatre o cinc pisos sense ascensor en plena tempesta i els és igual en general», critica.

Tot i que CNT assenyala que «és l’empresa la que ofereix el servei en tota mena de situacions» remarca que «ens sembla indecent l’egoisme que destil·len aquestes persones, que estan veient les pluges torrencials i tot i així demanen sabent que hi ha persones que es mullaran». Cantón afegeix que «l’empresari vol treure benefici, tot i que sigui a costa de les condicions físiques dels treballadors».

Per a aquest repartidor «no és que l’aplicació t’apressi en el moment, però tota l’estona ets conscient que si no compleixes el temps que et donen t’arribarà un correu demanant-te explicacions. O que si veuen que ets ‘lent’ et poden acomiadar, agafar altres persones i ja està».