Amb el dolorós context de la crisi a Ucraïna estem arribant a un moment de canvis de molta profunditat, s'està reflexionant a nivell europeu sobre les estratègies en matèria d'energia, defensa i dependència alimentària. Em sembla convenient revisar l'estratègica per adaptar-la als reptes nous i continuar donant resposta als objectius de seguretat alimentària i sostenibilitat. Entén que ara, el focus del debat ha de centrar-se en el desenvolupament de les Estratègies comunitàries Farm to Fork i Biodiversitat que han marcat i ho continuaran fent l'agenda del sector en els darrers anys. I és que els objectius de reducció plantejats de reduir un 50% l'ús i el risc de productes fitosanitaris i exigir que un 25% de l'agricultura sigui ecològica a l'horitzó de temps plantejat, resulten si més no irreals, si alhora es vol mantenir la productivitat i competitivitat agrícola europea. La innovació agrícola i la sanitat vegetal no es poden considerar mai com un problema, sinó més aviat com una part fonamental de la solució per garantir la satisfacció de les necessitats d'aliments de la població amb un consum de recursos molt més eficient i sostenible. Sens dubte, aquestes propostes afecten directament la disponibilitat per part dels agricultors d'eines de sanitat vegetal fonamentals per a la producció i el manteniment dels seus cultius. Ja al març de 2020, es va evidenciar el valor estratègic i essencial de la nostra agricultura, en el context de la crisi sanitària, ara una nova crisi europea de conseqüències incertes ens hauria de portar a re capacitar alguns objectius, posposar-los quan sigui oportú i replantejar-los quan les circumstàncies i la seguretat alimentària així ho aconsellin».
