Els dos socis de Govern han arribat a un acord per a la inclusió de les baixes menstruals en la reforma de la llei de l’avortament i que aquestes no suposin despeses per a l’empresari, sinó que les pagui l’Estat des del primer dia, segons van informar ahir fonts del Ministeri d’Igualtat i va confirmar la ministra Irene Montero a les xarxes socials.
La baixa s’establirà com una «incapacitat temporal especial de contingències comunes», fet que significa que ha de ser prescrita per un metge, com qualsevol altra incapacitat temporal. Actualment se n’atorguen unes 6.000 per motius ginecològics, que poden ser motivades per una infecció, un mioma, un pòlip, etc.
I en l’avantprojecte de llei, que serà previsiblement aprovat dimarts en el Consell de Ministres, no s’establirà un nombre de dies màxim. En la proposta inicial del Ministeri d’Igualtat es parlava de tres dies, ampliables a cinc, però finalment s’ha acordat que s’ajustarà al que la dona necessiti i el que indiqui el metge, segons expliquen les fonts esmentades.
Tot i això, l’ala socialista de l’executiu no va voler ratificar ahir el pacte. Fonts del Ministeri d’Economia van assegurar que encara no s’ha tancat el text de l’avantprojecte i que s’ultimarà en els propers dies «per avançar en les polítiques d’igualtat de gènere que promou el Govern en conjunt», informa Juanma Romero. I és que més enllà de l’articulació de les baixes per menstruacions doloroses, hi ha hagut divergències en l’eliminació de l’IVA dels productes menstruals, que Igualtat vol rebaixar del 10% al 0% i Hisenda s’hi resisteix.
«Esperem que el Ministeri d’Hisenda pugui recapacitar sobre la taxa rosa» perquè les compreses, tampons i copes «són una cosa sense la qual no podem viure», va assenyalar ahir la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez.
Així mateix, Montero vol introduir en l’avantprojecte que les dones puguin acollir-se a una incapacitat temporal després d’un avortament, tant voluntari com involuntari, i un permís a partir de la setmana 36 d’embaràs, perquè no depengui del metge quedar-se a casa les darreres setmanes de gestació, que són les més complicades, sinó que sigui un dret universal. Però totes dues coses se segueixen negociant en aquests moments.
Quant a les baixes menstruals, segons l’acord difós per Igualtat, no es requerirà un mínim de cotització, a diferència de les malalties comunes, que exigeixen un període mínim de 180 dies en els cinc anys previs. L’objectiu d’aquesta exclusió és que les dones joves se’n puguin beneficiar en els seus inicis en el mercat laboral, atès que els dolors forts i incapacitants solen donar-se en els primers anys de menstruació i normalment es van regulant i aminorant amb els anys i embarassos.
Encara que no hi ha dades oficials sobre quantes dones pateixen regles doloroses, els ginecòlegs calculen que entre un 25% i un 50% tenen dismenorrea, un dolor intens pèlvic i abdominal que apareix abans o durant la menstruació i que és tan fort que moltes no es poden mantenir dretes i pateixen marejos. De fet, un dels col·lectius que més fermament ha donat suport a la mesura és el dels metges, que tenen clar que hi ha d’haver baixes d’aquesta naturalesa. «Quan la regla fa mal, fa mal de veritat i per a moltes dones és incapacitant», assenyalava fa unes setmanes el president de la Societat Espanyola de Ginecologia (SEGO), Txanton Martínez-Astorquiza.
Però el més important de l’acord és que serà l’Estat, a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, el que pagarà el permís des del primer dia, tal com volia Podem per reduir el rebuig que aquestes baixes poden causar en l’àmbit empresarial, per haver de perdre part de la plantilla uns dies al mes i haver-ne d’assumir part del cost. «Reconeixerem per llei el dret de les dones amb menstruacions doloroses a una incapacitat temporal especial que serà pagada per l’Estat des del primer dia», va dir Montero a Twitter.
Risc d’estigmatització
De fet, UGT havia alertat que potser aquestes baixes «estigmatitzin» les dones i siguin una «causa de discriminació» a l’hora d’accedir al mercat laboral o promocionar en els seus llocs de treball. I el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va treure a la llum les discrepàncies dins del Govern, entre Podem i diversos ministeris en mans pel PSOE, en assenyalar públicament dijous que la creació d’aquesta baixa encara està «en un procés intern de discussió».
