El president d’ERC, Oriol Junqueras, va parlar ahir sobre una de les qüestions espinoses relacionades amb l’escàndol de l’espionatge a desenes d’independentistes i que no és una altra que com afecta el diàleg entre l’Estat i la Generalitat, a través de la taula de negociació. El líder republicà, en el Fòrum Nova Economia, va diferenciar entre el concepte de negociació, la Negociació, en majúscula, com a instrument polític i el que no deixa de ser «una concreció», és a dir, la mateixa taula de negociació.
«ERC ha treballat sense parar per trobar una concreció en aquesta negociació. Quines garanties té aquesta concreció? Doncs depèn de la voluntat i sinceritat de cadascuna de les dues parts», va apuntar Junqueras, que va afegir que «la història ja ens va advertir que segurament seria així, que l’Estat arrossegaria els peus, que mostraria un interès escàs». Davant d’això, què cal fer? «Significa que la negociació deixa de ser útil? No. La Negociació, en majúscules, acabarà sent imprescindible i útil. Es concretarà en moments diferents, amb representants diferents», va asseverar.
Dit clarament. La fase actual, inicial, si es vol, de la negociació entre l’Estat i la Generalitat pot estar arribant al final. Però això no ha de suposar un cessament en el diàleg, sinó un canvi d’escena.
Quan ERC va aconseguir que el PSOE accedís a la formació d’una taula de diàleg i negociació amb l’Estat, i davant de les veus que ja advertien dels fruits pírrics que podria donar, altes fonts d’ERC van voler posar òptica històrica a aquest procés. «En una sola legislatura no s’assolirà un resultat definitiu». Una altra cosa és que els republicans creguin que Pedro Sánchez dilata massa els temps i troben a faltar que, dos anys després de la constitució formal de la taula, encara no es conegui cap proposta de l’executiu central.
Tot això, en el marc del «Catalangate». Junqueras no es va moure del discurs oficial republicà, en l’exigència de tres pilars per girar full. La demanda d’informació i de transparència, sense la qual, sense saber «l’abast de l’escàndol», no es pot demanar que hi hagi una assumpció de responsabilitats.
Paral·lelament, el líder d’ERC va defensar recuperar els consensos sobre la defensa del català i va acusar Junts de buscar la «conflictivitat» en desmarcar-se de la reforma de la llei de política lingüística, que inicialment havien pactat amb els republicans, el PSC i els comuns. Davant aquesta decisió de Junts, va apostar per «treballar per construir sempre consensos», segons Europa Press.
