Quiosc

Diari de Girona

Turquia qüestiona la futura entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN

Erdogan assegura que «no veiem amb bons ulls aquestes adhesions»

Foto de família dels ministres d’exteriors dels països del G-7 reunits a Wangels (Alemanya). | EFE

Un dia després que els líders polítics de Finlàndia avalessin entusiastament l’entrada del seu país a l’OTAN, Suècia ha fet un pas més per seguir l’estela dels veïns. L’informe encarregat pel Govern socialdemòcrata per avaluar les conseqüències que tindria l’adhesió a l’Aliança ha conclòs que la seguretat de Suècia es veurà reforçada i disminuirà el risc d’un nou conflicte militar a Europa. Aquestes conclusions aplanen el camí per a la candidatura d’Estocolm, que, segons el mitjà local Expressen, es formalitzarà públicament dilluns que ve. Això, no obstant, no vol dir que el seu camí estigui clar, com demostren les objeccions mostrades ahir per Turquia.

La premsa sueca fa setmanes que especula sobre la posició que adoptaran la trentena de membres de l’OTAN respecte la seva potencial candidatura, atès que tots han de donar suport de manera unànime a la integració de nous països. Hongria, Turquia, Croàcia i Espanya són els aliats que generen més incògnites -en el cas espanyol, per les crítiques de Podem a l’OTAN i la influència que podria tenir en la decisió de Pedro Sánchez-. Fins ara, però, l’única capital que s’hi ha expressat en contra és Ankara. «Estem seguint el desenvolupament dels esdeveniments a Suècia i Finlàndia, però no veiem [la seva adhesió a l’OTAN] amb bons ulls», va dir ahir a la premsa el president turc, Recep Tayyip Erdogan, informa Adrià Rocha Cutiller.

«Lloc segur per a terroristes»

«L’OTAN ja va cometre un error acceptant Grècia com a membre en el passat. Turquia no vol que es repeteixin errors similars. A més, els països escandinaus són llocs segurs per a grups terroristes», va afegir Erdogan en al·lusió als militants del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurdoturca. La postura turca està, en qualsevol cas, lluny de ser definitiva, ja que hi ha negociacions en marxa per evitar sorpreses d’última hora. També costa de pensar que els EUA i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, hagin aclamat les intencions de suecs i finlandesos sense tenir un mínim que garanties que el procés d’adhesió arribarà a bon port.

Tot se sabrà ben aviat. Està previst que Finlàndia sigui demà mateix el primer país a anunciar la decisió. Aquell dia conclourà el debat intern al Partit Socialdemòcrata suec, que governa el país en solitari i s’ha oposat històricament a l’entrada a l’OTAN. A Estocolm es dóna per fet que la formació d’Olof Palme canviarà la seva postura, un camí aplanat per l’informe governamental d’ahir. L’anàlisi sosté que la invasió russa d’Ucraïna ha «deteriorat estructuralment i de manera duradora el clima de seguretat a Europa», sense que l’actual política de no-alineament sueca garanteixi que el país rebi l’ajuda que necessita en cas de ser atacat.

«La pertinença de Suècia a l’OTAN augmentaria el llindar dels conflictes militars i tindria, per tant, un efecte dissuasori al nord d’Europa», afirma el document. Si no es coneix demà, el veredicte probablement arribarà dilluns, quan el Parlament suec acabi d’abordar la qüestió. Dos dies després arribarà a Estocolm el president finlandès, Sauli Niinistö, una visita que podria servir per formalitzar la candidatura dels dos països.

A partir d’aquí començaria el període més crític de tot el procés, ja que passaran mesos fins que tots dos països puguin quedar protegits pel paraigua militar de l’Aliança. De moment, Moscou ha anunciat que tallarà el subministrament d’electricitat a Finlàndia a partir avui.

En aquest sentit, la crisi d’Ucraïna ha rellançat el paper del gas natural com a arma estratègica. La possibilitat que Rússia decideixi tallar el bombament de gas als països de la UE genera una gran inquietud. L’empresa estatal russa Gazprom subministra més d’un terç del gas que consumeixen les llars i les indústries de la UE, xifra que mostra una gran dependència. Una part important circula pel gasoducte que travessa el territori ucraïnès. De fet, l’amenaça russa es comença a concretar. El Kremlin ha anunciat que tallarà una de les vies que proveeix de gas la UE, el subministrament pel gasoducte Yamal, a Polònia. Prèviament, Ucraïna va interrompre el bombament a través d’una altra canalització que discorre pel seu territori cap al bloc comunitari. Els experts consideren que si es tanca únicament aquest conducte, el cop, tot i ser fort, pot ser superat. Hi ha alternatives de contenció, afirmen. Però cal preveure el pitjor, que el president rus, Vladimir Putin, decideixi tancar totes claus. Com va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’objectiu de la UE és «aconseguir un subministrament continu, suficient i oportú des de diverses fonts a tot el món».

La crisi ha potenciat el mercat del gas natural liquat (GNL), que arriba a destí en grans vaixells mercants. Ofertes no en falten. El principal proveïdor en aquesta època de crisi són els EUA. Des del passat mes d’octubre una autèntica flota de grans metaners han anat arribat a Europa des d’aquest país, informa Kim Amor.

Les set principals economies del món van anunciar ahir la intenció de seguir amb el suport econòmic i armamentístic a Ucraïna en allò que Alemanya va qualificar d’un «poderós senyal d’unitat» per aprofundir en l’aïllament global de Rússia, el país invasor. «Mai des del final de la Guerra Freda, els membres del G-7 havíem afrontat un desafiament tan profund. Mai abans no havíem estat més units», va dir en un tuit la ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, que va exercir com a amfitriona de la trobada dels cancellers dels membres del G-7 a la localitat alemanya de Wangels.

El paquet econòmic està previst que es debati la setmana que ve en la reunió dels ministres de Finances del G-7. Segons el setmanari Der Spiegel, discutiran una ajuda de 30.000 milions d’euros a Ucraïna. Aquesta quantitat se sumaria a 500 milions d’euros més de la UE per a suport militar, segons va anunciar l’alt representant de política exterior i seguretat comuna, Josep Borrell.

Crèdits tous

L’ajuda que debatrà el G-7 -integrat pels Estats Units, el Regne Unit, França, el Canadà, el Japó, Itàlia i Alemanya- es dividirà en crèdits tous i en aportacions no retornables. Alemanya, que exerceix la presidència de torn del grup, està impulsant el compromís, però hi ha països, segons va explicar Der Spiegel, que encara no ho veuen clar, sobretot pel que fa a les quantitats no retornables. La suma de 30.000 milions s’ha calculat a partir del supòsit que la guerra s’acabarà abans del final d’aquest any.

El Regne Unit i els EUA són partidaris de finançar almenys part de l’ajuda a Ucraïna amb diners incautats a oligarques russos. Alemanya, en canvi, no està d’acord amb aquesta mesura: «Amb fortunes privades es tractaria d’una expropiació i en la nostra legislació els obstacles són molt alts», va explicar el ministre de Finances alemany, Christian Lindner, en declaracions realitzades a la revista germànica.

Els 500 milions d’euros que van ser anunciats per l’alt representant de política exterior i de seguretat comuna se sumen als 1.500 milions que ja van ser concedits a Ucraïna per a armes i equipament militar. En aquest sentit, Josep Borrell va assegurar que la nova aportació es farà servir per proporcionar armament pesat i no avions de combat.

El G-7 i la Unió Europea prometen més ajuda econòmica a Ucraïna

No hi ha acord sobre finançar part de l’aportació amb diners incautats a oligarques russos

R.mir de francia. Barcelona

Compartir l'article

stats