Diari de Girona

Diari de Girona

REPORTATGE

Com acabar d’entendre les criptomonedes

Els partidaris les consideren «les monedes del futur», però la complexitat i els vaivens generen dubtes. En la seva setmana més negra, oferim claus que ajuden a aclarir el fenomen

Bitcoins la criptomoneda estrella ddg

Aquests dies les criptomonedes són notícia per la monumental patacada que ha patit la seva cotització, però portem diversos anys en què resulta impossible fer un pas sense ensopegar amb elles. La publicitat ens les fica pels ulls, les estrelles de l’esport ens animen a comprar-les i, almenys fins a aquesta setmana, els nous criptomilionaris presumien d’atresorar-les. No podem veure-les, olorar-les ni tocar-les, però ara mateix són per tot arreu.

Tot i això, la seva incorporació a la vida quotidiana conviu amb l’halo de misteri que, encara avui, segueix caracteritzant-les a causa de la seva complexitat conceptual i tecnològica. El Banc d’Espanya calcula que el 12% de la població -5,6 milions d’espanyols- ja ha operat amb elles, però els experts adverteixen que molts d’aquests inversors continuen sense entendre en què consisteixen realment els diners virtuals i quins riscos comporten.

Aquest moment de fallida en la història de les criptomonedes convida a tornar-les a explicar a nivell usuari i a analitzar si són una moda passatgera o signifiquen el principi d’una nova era en la història de les finances.

Són monedes digitals representades per un codi encriptat impossible de piratejar que utilitza una complexa tecnologia informàtica anomenada blockchain per donar fe de les operacions que s’hi fan. Aquí no hi ha bancs que fiscalitzin les transaccions i ni tan sols la moneda que fem servir depèn d’un estat o una entitat financera central.

Cada cop que traspassem un bitcoin, és tot el sistema d’ordinadors de la xarxa de la criptomoneda qui testifica que hem fet aquesta transferència. Encara que porten el terme moneda (coin) incrustat en el nom, se solen utilitzar com a inversió financera, no per comprar a les botigues. Formen una mena de borsa de valors paral·lela en què cada moneda puja i baixa de preu en funció de la demanda.

En els darrers anys s’ha disparat el nombre de criptodivises fins a assolir les 19.415 que hi ha actualment. Van arribar a acaparar 2,5 bilions de dòlars, però la seva valoració actual gairebé no supera el bilió. Entre elles, el Bitcoin fa de patró: va ser la primera a néixer, acapara el 40% del capital invertit en aquestes monedes i el seu volum total, com l’or, és finit: només hi podrà haver 21 milions de bitcoins i 19 milions d’unitats ja s’han posat en circulació.

Algunes monedes virtuals tenen pare conegut i d’altres s’ignora la persona o el grup que hi ha al darrere. Però, en la seva curta vida -el primer bitcoin es va llançar el 2009-, el negoci cripto ha consolidat una selecta aristocràcia formada per enginyers informàtics, economistes i estrelles de l’espectacle que posen cara a aquest sector impersonal.

En aquesta orla de «criptocelebrities» hi ha personatges com ara Vitálik Buterin, creador d’Ethereum; Charlie Lee, inventor de Litecoin, i Changpeng Zhao, fundador del portal de compravenda de criptes Binance i un dels 20 homes més rics del món. Però també han col·laborat a l’èxit d’aquest negoci els milionaris que hi van invertir les seves fortunes, com el cofundador de Twitter Jack Dorsey, l’actor Ashton Kutcher, l’empresari Elon Musk i el futbolista Lionel Messi, que ha arribat a cobrar part del sou del PSG en moneda virtual.

La seva base i raó de ser és la tecnologia blockchain (cadena de blocs), que és com un gegantí llibre de comptabilitat on queda registrada, en forma de blocs d’informació, tota l’activitat que es duu a terme amb cada moneda i en guarda una còpia en una xarxa d’ordinadors repartits pel món.

Quan comprem una cripto, en realitat adquirim una anotació en aquesta base de dades. Com que està compartida, la informació no pot ser piratejada, perquè la xarxa detectaria l’intent de hackeig. Aquí rau el secret de la seva seguretat. Encara que les dades estan encriptades, la petjada digital que generen permet seguir el curs dels diners en tot moment.

El procés d’elaboració de criptomonedes s’anomena mineria, però aquí no es fan servir pics i pales, sinó potents ordinadors, i el que s’obté no és mineral, sinó dades encriptades.

Cada 10 minuts, la cadena de blocs de tota la xarxa de blockchain genera un nou bloc xifrat amb les dades de les transaccions que s’han executat en aquest temps. Els ordinadors dels miners competeixen entre ells per analitzar-los i validar-los mitjançant operacions sofisticades. El que aconsegueix resoldre abans aquesta endevinalla matemàtica rep com a premi noves criptomonedes, que d’aquesta manera es posen en circulació. Resumint: els miners creen noves criptomonedes com a pagament per haver certificat la validesa criptogràfica de tot el sistema.

Sí, i molt. Més enllà del handicap tecnològic i financer, el taló d’Aquil·les d’aquest sistema sofisticat també és energètic i mediambiental. La quantitat d’electricitat que requereixen els ordinadors encarregats de minar criptomonedes supera la de la producció de cànnabis sota sostre. Si Bitcoin fos un país, el consum d’energia superaria el de Noruega.

Es calcula que la mineria de criptomonedes multiplica per 20 la petjada de carboni que genera la contaminant mineria d’or. En els darrers anys s’han llançat noves criptomonedes que consumeixen menys energia. Segons els experts, el futur de les criptos també depèn que aquestes fórmules tirin endavant.

La forma més senzilla i habitual consisteix a adquirir-les en alguna de les plataformes de compravenda que hi ha, com ara Binance, Coinbase, Kraken o Localbitcoin. La firma alacantina Bit2Me es va convertir al febrer en el primer «exchange» reconegut pel Banc d’Espanya per operar al país. Es guarden en un moneder virtual (wallet) al qual només pot accedir l’usuari amb la clau encriptada. Si la perd o l’oblida, no les podrà fer servir.

També es poden comprar a algun local o caixer especialitzat en venda de criptos. A Espanya ja hi ha més de 100 punts de venda de bitcoin, 30 ubicats a Barcelona.

Encara que s‘anomenen monedes, de moment no les admeten al supermercat ni al bar de la cantonada en passar per caixa, però cada vegada hi ha més negocis que permeten el pagament en bitcoins. El web coinmap.org facilita localitzar alguns d’aquests locals en un mapa. Només a Barcelona n’hi ha més de 60.

La seva utilització comercial és més freqüent a internet, on ja és possible reservar viatges, demanar menjar preparat o comprar ordinadors des de la nostra cartera de bitcoin. Wikipedia, Greenpeace i Save the Children admeten donacions en bitcoins.

L’ús pràctic més habitual de les criptomonedes es dóna al sector financer. Per exemple, per enviar remeses de diners a un altre país evitant comissions. Als Estats Units s’han començat a oferir criptohipoteques que es paguen en bitcoins.

A efectes de riquesa material, les criptos són com un actiu borsari més: guanyem diners quan les venem més cares que com les vam comprar i els perdem en la situació contrària. Les fortes pressions especulatives que s’han imposat sobre elles aquests anys expliquen les sorprenents fortunes que han generat, però també les ruïnes en què s’han vist sumits alguns inversors despistats en moments de fallida com el «criptocrash» que es viu actualment.

Actualment, l’ecosistema cripto segueix desprenent l’aroma de l’oest llunyà que atreia cercadors d’or aliens a qualsevol limitació. No obstant això, en els darrers anys molts governs han pres iniciatives per intentar regular-les. El marc legal oscil·la entre la prohibició que regeix a la Xina -comerciar amb elles està penat amb 10 anys de presó- i la situació que es viu a El Salvador, el president del qual, Nayib Bukele, va decidir el setembre del 2021 convertir el bitcoin en moneda nacional i avui voreja el «crash».

A la zona euro entrarà aviat en vigor un reglament que obligarà a fer pública la identitat dels usuaris per evitar el blanqueig de capitals. A Espanya, la declaració de la Renda porta per primera vegada una casella per declarar els guanys generats en criptomoneda.

A banda del perill de realitzar inversions ruïnoses per la volatilitat de la cotització, a les criptomonedes les persegueix l’ombra de la sospita per ser un sistema susceptible de ser utilitzat pel crim organitzat per moure diners de forma opaca. Les transaccions són rastrejables, però moltes monedes permeten l’anonimat.

Amb tot, el risc més gran que comporta aquesta figura financera s’encarna en els quadres d’addicció que manifesten alguns dels seus usuaris més compulsius i en les comunitats de caire sectari que han començat a formar-se en els últims temps amb la promesa de l’enriquiment ràpid com a atractiu, com la que va reunir recentment 9.000 nois de vint anys al Palau Olimpic de Badalona.

Les reserves dels contraris a les criptomonedes contrasten amb el fervor que posen els seus partidaris a l’hora de defensar-les. Per a Peter Thiel, cofundador de PayPal, són un «moviment juvenil revolucionari» i Jack Dorsey, cofundador de Twitter, està convençut que el bitcoin «portarà a la pau mundial».

Segons Ismael Santiago Moreno, professor d’Economia Financera de la Universitat de Sevilla, encara no hem vist la veritable dimensió de les criptomonedes. «Assistim a l’inici d’un nou ordre financer mundial», augura l’expert. El temps dirà qui té raó i si el premi cal donar-ho en euros o bitcoins.

Compartir l'article

stats