Unes 800 persones cada any són víctimes d’estafes per falses inversions en criptomonedes, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Els estafadors creen una plataforma en línia que recrea un lloc web d’inversió i les víctimes, que veuen dades i gràfics falsificats sobre els seus guanys, creuen que estan comprant una moneda virtual. No obstant això, els diners van a parar directament als estafadors. Els afectats per aquest engany poden arribar a aportar entre 20.000 i 40.000 euros en total abans d’adonar-se’n. La policia catalana alerta que els delictes relacionats amb criptomonedes estan pujant entre un 15% i un 20% cada any. El 2021 va rebre unes 1.600 denúncies.

Tot i que les criptomonedes van entrar en circulació de forma activa fa 10 anys, no va ser fins fa cinc que els Mossos d’Esquadra van detectar que els delinqüents les estaven utilitzant com una eina més. «Vam veure que els criminals les utilitzaven de diverses maneres: per ocultar les seves operacions, per cobrar rescats sense deixar rastre o per crear estafes d’inversió», explica el cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d’ Esquadra, el subinspector José Ángel Merino. La policia catalana assegura que «en contra del que es creu», les transaccions amb criptomoneda es poden rastrejar: «És difícil però no impossible».

Del total de 1.600 denúncies que van rebre els Mossos vinculades a alguna moneda virtual, unes 800 es corresponen amb una estafa que la policia anomena «falses inversions».

Es tracta d’un engany en què la víctima creu que està invertint en moneda virtual, però, en realitat, està enviant diners a un estafador. L’engany comença quan l’individu ofereix a una persona assessorament per comprar moneda virtual. Si aquest accepta, l’estafador demana una sèrie de pagaments d’entre 200 i 300 euros per donar-se d’alta en una plataforma a través de la qual podrà comprar i invertir en criptomonedes.

La plataforma, però, és un muntatge dels estafadors que recrea un lloc web d’inversions. Allà la víctima veu dades i gràfics del rendiment de les seves suposades criptomonedes. Aleshores l’estafador intenta establir un vincle de confiança amb la víctima, convencent-la que les seves inversions estan fructificant i li demana aportacions més importants. Segons Merino, les víctimes poden arribar a aportar entre 20.000 i 40.000 euros, creient sempre que els estan invertint.

Aquests estafadors actuen com a bandes criminals i cada membre té rols determinats dins de l’organització: qui capta, qui fidelitza, o qui crea la plataforma web falsa, entre d’altres. Segons les investigacions dels Mossos, aquests grups solen operar des de call centers d’Europa de l’Est, encara que quan parlen ho fan en castellà, i tot el contacte que tenen amb la víctima el fan en línia o per telèfon.

Quan la víctima vol recuperar tant la inversió realitzada com els beneficis que teòricament ha obtingut, l’estafador demana més diners sota el pretext que són despeses de gestió per la transferència. Per acabar, l’estafador desapareix. «És llavors quan la víctima s’adona que ha patit una estafa i ve a comissaria», puntualitza Merino.

Les acadèmies de formació

Un dels casos més coneguts relacionats amb les criptomonedes és el de l’acadèmia IM Academy. El producte que suposadament ven aquesta empresa són cursos d’inversió en moneda virtual. Però una investigació de la Policia Nacional va revelar fa dos mesos que es podria tractar d’una estafa piramidal: ofereixen recompenses econòmiques als seus membres, a qui han contractat els cursos, per cada persona que convencin per fer els mateixos cursos. Al març, de fet, la policia va detenir vuit persones per aquest cas, tres a Catalunya.

A Catalunya, segons el cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics, no s’han detectat altres casos d’estafa piramidal com el d’IM Academy, però sí que proliferen «falses acadèmies de formació».