L’encariment del preu del diner amb què els bancs centrals combaten la brutal escalada de la inflació està traient a la banca d’una travessia del desert d’anys de tipus de referència zero i negatius. Així s’està començant a reflectir en els comptes de resultats de les entitats i també en les seves projeccions per als pròxims anys, clarament positives per primera vegada en més d’un lustre.

CaixaBank preveu elevar la seva rendibilitat sobre el capital tangible del 7,2% de l’any passat fins al 12% el 2024 (amb el que sobrepassarà per fi el 10% que li exigeixen els inversors), la qual cosa li permetrà remunerar als seus accionistes amb 9.000 milions d’euros fins a aquell any. Els inversors l’han premiat amb una pujada en borsa del 5,17%.

Totes dues previsions estan incloses en el seu nou pla estratègic 2022-2024, que l’entitat va presentar ahir i que el seu president, José Ignacio Goirigolzarri, va qualificar d’estratègia de «creixement i inversió, no defensiva, molt diferent del que podrien fer els bancs en 2012 i 2015».

Augment «modest» del negoci

La millora de la rendibilitat, així, es basa principalment en un increment esperat del 7% dels ingressos. Això sí, aquesta millora vindrà majoritàriament per efecte de la pujada de tipus, ja que l’entitat preveu un augment «modest» dels volums de negoci (0,5% del crèdit no morós, 2% dels dipòsits i 3% dels fons d’inversió i altres productes de fora de balanç).

CaixaBank, així mateix, preveu traslladar l’alça de tipus al crèdit de forma més àmplia que al passiu. «Serem l’últim banc a pagar pels dipòsits», va assegurar el seu director financer, Javier Pano, qui va justificar pel major pes de dipòsits minoristes en l’entitat enfront dels seus competidors, la major proporció d’estalvi en un altre tipus de productes i per l’excés de liquiditat del banc. Així, l’entitat preveu pagar un interès pel 30-35% dels seus dipòsits i traslladar només el 70% del tipus d’interès del mercat a la remuneració d’aquests dipòsits.

L’altre factor fonamental que explica la millora de la rendibilitat és que els costos no pujaran fins a 2024, ja que el fort increment de la inflació es veurà compensat pels estalvis obtinguts per la gran retallada de plantilla i oficines aprovat l’any passat després de l’absorció de Bankia i ja gairebé completat. El conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va descrtar una nova retallada extraordinària fins a 2024, si bé va deixar la porta oberta a tancaments puntuals en funció de la «evolució normal del negoci».

Fruit d’aquesta evolució dels ingressos i les despeses, la ràtio d’eficiència millorarà des del 58% de l’any passat fins a situar-lo per sota del 48%. L’altre factor clau que donarà suport a l’augment de la rendibilitat seran les menors provisions gràcies a l’ús de la guardiola extraordinària creada el 2020 per la Covid, amb una morositat que descendirà del 3,5% de març fins a quedar per sota del 3% en finalitzar l’exercici 2024.