El Ministeri de Seguretat Social i les organitzacions d’autònoms han reiniciat les negociacions per intentar consensuar la nova reforma del sistema de cotització dels treballadors per compte propi. La voluntat de la ‘reforma Escrivá’ és acabar amb l’anomalia espanyola, on els autònoms cotitzen en funció de la quota que trien –la gran majoria escull la mínima– i no en funció dels ingressos que obtenen. I l’objectiu del Govern és equiparar progressivament les seves cotitzacions i drets als dels assalariats. Una meta que, segons els càlculs elaborats per la Cambra de Comerç de Barcelona, exigiria augmentar la quota mensual que paga cada autoempleat, passant de l’actual mitjana de 304 euros a 515,6 euros. 

Des de l’entitat presidida per Mònica Roca han deixat aquest dimecres un informe en el qual demanen al Govern descartar el fet d’equiparar un col·lectiu a l’altre a causa de l’intens augment de la càrrega tributària que això implicaria. I advoquen per un tracte especial per als treballadors per compte propi, més semblant als models de les principals economies europees i amb models diferents per a autònoms empresaris, professionals col·legiats i treballadors individuals. El que, de facto, implicaria pagar més impostos i cotitzacions que ara, però menys dels que consideren que pagarà el conjunt del col·lectiu després de la ‘reforma Escrivá’.

El règim especial de treballadors autònoms (RETA) és actualment font de dèficit per a la Seguretat Social. L’informe de la Cambra, elaborat partint de dades de l’Agència Tributària, assenyala que cada autònom aporta de mitjana a la Seguretat Social un total de 3.652,4 euros a l’any i consumeix de mitjana 5.946 euros a l’any. És a dir, genera un dèficit de 2.294,1 euros anuals, més del doble que un assalariat. «L’actual sistema és poc sostenible en termes financers a mitjà i llarg termini», afirma l’organització empresarial al seu informe. 

Doblar les cotitzacions

Des de la Cambra advoquen per una fórmula més a prop de la pràctica comuna a Europa que la pujada que proposa Escrivá. Segons els seus càlculs, els autònoms espanyols paguen ara mateix de mitjana el 7,7% dels rendiments nets (ingressos menys despeses) que registren, mentre que els europeus cotitzen entre un 20 i un 25%. I el Govern d’Espanya proposa apujar l’esmentada pressió fins a una mitjana del 30% –tenint en compte que aquesta mitjana no serà igual per a tothom, i aquells que ingressen menys tindran una pressió real substancialment inferior, mentre que aquells que ingressen més en tindran una de substancialment més elevada–. Des de la Cambra advoquen per fixar el punt de recaptació en el 18% dels rendiments nets.

«No estem d’acord amb la proposta del Govern per reformar el RETA. Sí que és veritat que estem en unes cotitzacions per sota del que seria necessari, però l’augment que es planteja és exagerat», ha declarat la presidenta de la Cambra, Mònica Roca. En aquest sentit, la Cambra coincideix amb ATA –l’associació vinculada a la CEOE– i amb Pimec, que s’han mostrat en contra de la magnitud dels canvis que pretén Escrivá. L’última proposta que des de l’Executiu han remès als agents socials –i que estarà subjecta a canvis substancials en la seva pròxima versió– es basa en 13 trams d’ingressos, en què cada autònom pagarà una quota en funció de quant facturi (i quant se’n pugui deduir). 

Quins efectes tindrà la ‘reforma Escrivá’?

Aquí els càlculs de la Cambra coincideixen amb els d’Escrivá: dos de cada tres autònoms pagaran menys amb el nou sistema. És a dir, aquells que ara ingressen 1.300 euros o menys al mes pagarien menys després de la reforma. Concretament, aquesta els suposaria un estalvi mitjà de 800 euros a l’any. I el terç restant pagaria més, concretament uns 6.000 euros més a l’any de mitjana. Fet que per a les arques de la Seguretat Social es traduiria en uns 4.600 milions d’euros més de recaptació a l’any.

Des de la Cambra consideren que aquest augment de la pressió fiscal sobre una part del col·lectiu generarà inequitat, ja que se’ls exigirà cotitzar com a assalariats però sense els mateixos drets. I suposarà un fre per al col·lectiu d’autònoms, generant el risc que augmenti l’economia submergida i que part del col·lectiu es doni de baixa. Uns perquè es buscaran feina per compte d’altri i altres, els que facturin més, deixaran de ser autònoms per muntar una societat mercantil i tenir així una menor fiscalitat que la que promet el nou sistema.