L’efecte positiu que va tenir la pandèmia en la igualtat en les empreses per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar s’ha esvaït per complet i la presència de dones en càrrecs directius ha tornat a retrocedir fins a situar-se en un 16,8%, dos punts menys que l’any 2021.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Bretxa salarial i presència de la dona en llocs directius 2022, elaborat per la consultora ICSA Grup i l’escola de negocis EADA, que ha analitzat més de 80.000 salaris i que es va presentar públicament ahir.
L’estudi, que arriba a la seva edició número 16, alerta que les empreses espanyoles no han aprofitat els canvis tecnològics i d’organització del treball que van emergir l’any 2020, de la mà de la Covid-19, per a implantar sistemes que facilitin la presència de dones en càrrecs directius i igualar així els seus salaris.
En concret, la quota de dones en llocs de màxima responsabilitat és del 16,8%, dos punts menys que durant el 2021 (18,8%) i només lleugerament per sobre de la dada de 2020 (16,4%), mentre que segueix molt lluny del nivell més alt aconseguit mai, l’any 2008, quan es va arribar a enfilar fins al 19,5%.
Després d’aquell màxim de 2008, la xifra de dones directives va caure abruptament a causa de la gran crisi per tornar a començar un lent creixement a partir de 2016. L’informe d’aquest 2022 revela que el percentatge de dones arriba al 32,2% entre els comandaments intermedis de les empreses i al 46,1% entre els empleats generals.
Respecte a la diferència retributiva, escala fins al 13,1% entre els directius (uns 10.200 euros anuals); se situa en el 12,6% entre els comandaments intermedis (4.200 euros) i arriba a l’11,4% entre els empleats (2.000 euros).
Això significa que, «per cada cent euros que guanya una dona en un lloc directiu, un home guanya 113,1 euros», va subratllar la sòcia-directora de l’àrea de consultoria de ICSA grup, Indry Canchila, que va presentar ahir l’estudi en línia des d’Orlando (Estats Units).
El dibuix de la dona per àrees de gestió és el mateix que s’ha pogut observar altres anys: més presència en la direcció de recursos humans (32,9%) i administració i finances (19,5%), i molt menor en la direcció general (8,8%), direcció comercial (7,6%) i direcció de producció (5,9%).
«No hem après res. No s’ha aprofitat la digitalització que ha portat la Covid-19 per equilibrar la presència femenina a les empreses. Continua el presencialismo absolut com a norma», va lamentar Canchila. Des del seu punt de vista, existeix «una falsa consciència del que és la igualtat» i, després d’una millora passatgera durant la pandèmia, «tornem als models antics, no sabem conciliar i per això deixem la dona fora».
La realitat que es viu a l’empresa no té res a veure amb la dels centres d’estudis que formen als directius, on la presència de dones i homes està molt igualada, amb més dones en el còmput total. La investigadora i professora d’EADA Aline Masuda atribueix la reculada de la presència de dones en posicions directives al fet que, després de valorar els beneficis de la conciliació durant la pandèmia, aquestes professionals han acabat per renunciar quan s’ha tornat a la inflexibilitat horària.
«Es penalitza la maternitat»
«A Espanya és necessari un canvi. S’està penalitzant la maternitat però no la paternitat. Fa falta innovació. Anar cap als llocs de direcció compartits i a potenciar perquè s’ha vist que el teletreball tampoc és una panacea perquè s’acaben treballant més hores», va assenyalar Masuda durant la seva intervenció.
Si es té en compte la grandària de l’empreses, la diferència retributiva arriba al 14,50% en la mitjana empresa, al 8,97% en la petita i al 5,50% en la gran empresa (entre les quals no es compten les de l’Ibex).
