La inflació no dona treva a Alemanya. Els preus dels béns de producció industrial van créixer a l’abril un 33,5% respecte al mateix mes de l’any anterior. És l’augment més gran des de l’inici del registre després de la Segona Guerra Mundial el 1949, segons ha confirmat aquest divendres l’Oficina Federal Estadística (Destatis). La inflació va créixer a l’abril (7,4%) a Alemanya per dissetè mes consecutiu. I en vista del desenvolupament dels preus de l’energia i de les conseqüències generals de la guerra a Ucraïna, aquesta tendència a l’alça és lluny d’arribar a la seva fi, adverteixen diversos analistes.
En aquest context, el Govern alemany –tripartit de socialdemòcrates, verds i liberals – ha tirat endavant al Parlament un paquet de mesures que busca ajudar famílies i autònoms a arribar a fi de mes. Segons el ministre federal de Finances, el liberal Christian Lindner, el paquet, que inclou mesures tributàries i ajudes per uns 22.000 milions, hauria d’esmorteir la «sensació inflacionària» entre la ciutadania d’un país que ja per si mateix arrossega una por històrica de l’augment dels preus –a causa dels episodis d’hiperinflació que va patir la República de Weimar en el període d’entreguerres del segle passat–.
El paquet de mesures –que inclou una reducció de la pressió impositiva molt en la línia de la política econòmica liberal– hauria d’apaivagar el risc d’estagflació a Alemanya; és a dir, la combinació d’augment de preus, estancament econòmic i creixement de l’atur.
Impostos i deduccions
El paquet de mesures preveu un cost per a l’Estat de més de 22.000 milions d’euros fins al 2026 i inclou aquestes mesures: increment en 363 euros dels ingressos lliures d’impostos –només es començaran a pagar impostos sobre la renda a partir dels primers 10.347 euros ingressats a l’any–; augment de la xifra de despeses deduïbles dels treballadors, com, per exemple, els costos de gasolina per a aquells empleats o autònoms que han de recórrer 21 quilòmetres o més en cotxe per anar de casa a la feina; les famílies de baixos ingressos amb menors rebran una adjudicació immediata de 20 euros al mes, que s’afegirà a les subvencions socials ja existents; els receptors de l’ingrés d’atur rebran un únic pagament de 100 euros, mentre que els aturats de llarga durada rebran 200 euros també una única vegada. Aquestes últimes ajudes, qualificades d’insuficients per organitzacions socials, s’abonaran al juliol.
Altres mesures addicionals són l’eliminació d’un gravamen especial als preus de l’energia –3,72 cèntims d’euro per cada kilowatt-hora consumit– aplicat durant les dues últimes dècades i que havia d’ajudar a finançar la transició del model energètic cap a les renovables, i la introducció d’un tiquet de només nou euros al mes entre els pròxims 1 de juny i 31 d’agost accessible a tota la ciutadania per a l’ús de transport públic de proximitat (metro, tramvia, trens). Aquesta última mesura busca reduir l’ús del transport privat i, per tant, el consum d’energies fòssils. Actualment és gairebé impossible trobar una gasolinera a Alemanya amb el litre de gasolina per sota dels dos euros.
Endeutament rècord
El paquet tindrà un impacte directe en l’endeutament públic d’Alemanya: el Govern federal preveu contraure més de 138.000 milions en deute al llarg d’aquest any, cosa que suposarà el segon endeutament públic més gran de la història de la República Federal després del registrat el 2021 per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia.
En l’actual context extraordinari generat per la guerra a Ucraïna, s’imposa així el pragmatisme a la disciplina pressupostària i fiscal defensada històricament pels liberals del FDP, que controlen actualment el Ministeri de Finances federal. Amb tot, el FDP insisteix en la seva idea de recuperar el fre al deute –ancorat constitucionalment a Alemanya, però aixecat actualment– ja l’any que ve.
