La construcció d’obra nova residencial a Espanya es va constituir com un dels sectors clau dins de l’immobiliari per a superar la crisi sanitària. No obstant això, parlem d’una activitat que ja parteix d’un desequilibri entre oferta i demanda. Enrere han quedat les xifres insostenibles del boom, quan el 2006 es van concedir 865.561 visats d’obra nova.

Però si abans es pecava en excés, actualment es fa en defecte. Els actuals nivells de producció no són suficients per a alleujar la gran pressió dels compradors interessats, provocant un dèficit d’habitatge. «En l’actualitat, la producció d’habitatge es xifra entre 80.000 i 90.000 unitats, mentre que la demanda, segons estimacions, ascendeix fins als 140.000 habitatges anuals», explica Ferran Font, director d’Estudis i portaveu de pisos.com.

Segons el Col·legi d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), el 2021 es van visar un total de 107.518 nous habitatges. Tot i que s’han superat els concedits el 2020 (87.689) i els de 2019 (106.040), encara queda recorregut per a respondre a la creació de noves llars. El ritme d’aquestes llicències el 2022 resulta esperançador, ja que el mateix organisme revela que el nombre d’habitatges visats per a obra nova s’ha incrementat un 23,3% en el primer trimestre de l’any, fins a les 27.227 unitats.

Conjuntura mundial

Més enllà de factors com l’exigència d’alts nivells de prevenda perquè les promotores puguin obtenir finançament per part de la banca, existeixen una altra sèrie d’obstacles conjunturals, molt lligats al moment present, que provoquen que l’edificació residencial vagi més lenta del desitjable. Les interrupcions en la cadena de subministraments necessaris per als desenvolupaments van començar amb la gestió de la pandèmia a la Xina, on els confinaments encara són ferris avui dia, un fet que afecta les relacions comercials.

Espanya, també pateix les aturades al transport, un fet que retarda la recepció de materials i paralitza les obres. Finalment, la guerra a Ucraïna és l’altre inconvenient al qual ha de fer front la construcció, atès que el cost de l’energia és més elevat.

Totes aquestes variables influeixen de manera negativa en l’execució de les obres. L’allargament dels terminis té una altra conseqüència lògica: l’increment dels preus, i no sols en habitatge de nova planta, sinó de tot el sector de la construcció en el seu conjunt.

Scope Ràtings indica que aquesta conjuntura abans descrita ha reduït els marges de benefici mitjans de les activitats de construcció dels majors contractistes europeus a només un 4% en els últims anys.

Així mateix, la Confederació Nacional de la Construcció va presentar un informe a principis de 2022 assenyalant que almenys 500 licitacions públiques a Espanya per una quantia de més de 230 milions han quedat desertes des de novembre davant la inviabilitat de les companyies d’assumir els costos.