L’absorció de Bankia per part de CaixaBank el març de l’any passat ha estat la gran aposta del Govern per intentar augmentar el percentatge d’ajudes que podrà recuperar dels 24.069 milions d’euros injectats a l’extint grup nacionalitzat pels executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, un rescat pel qual les arques públiques fins ara només han ingressat 346 milions. Tot i això, l’operació està provocant unes pèrdues milionàries a l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en els seus primers compassos. Als números vermells de 3.556 milions d’euros del 2020 se li van sumar l’any passat 1.483 milions més.

Es tracta, això sí, d’unes pèrdues comptables, que no augmenten la xifra del rescat estatal a la banca ni incrementen el dèficit i el deute públic. La majoria d’aquests impactes, així, es van reflectir en els comptes de l’Estat quan aquest va desemborsar els fons necessaris per salvar les entitats en fallida el 2012.

La normativa comptable, però, obliga a anar reflectint cada any en els comptes del FROB l’import considerat «recuperable» de la inversió pública al banc. Aquest import, que no ha parat de baixar en els darrers anys per l’entorn de tipus d’interès zero i negatius, s’ha reduït encara més i de manera notable per la fusió, ja que l’Estat ha passat de tenir una posició majoritària i de control a Bankia (61,83% de capital) a ser el segon accionista i minoritari a CaixaBank (16,11%).

En ser el propietari de control tant de BFA (matriu de Bankia) com de la filial (la mateixa Bankia), el FROB no comptabilitzava la seva participació en totes dues segons el seu hipotètic valor de mercat, sinó en funció del patrimoni net de tot el grup menys interessos minoritaris (bàsicament, la part del patrimoni net de Bankia que corresponia a la resta dels seus accionistes que no eren l’Estat). El 2020, la imminent fusió amb CaixaBank va obligar el grup BFA a reclassificar la seva participació en Bankia com a disponible per a la venda i a recalcular a la baixa el valor dels actius que traspassaria. Això va provocar que el patrimoni net del grup baixés de 9.530 a 5.974 milions d’euros, de la qual cosa es van derivar les pèrdues esmentades per al FROB de 3.556 milions.

Als comptes del 2021, que el fons públic presentarà d’aquí a unes setmanes, es reflectirà un nou deteriorament d’aquest «valor recuperable». En haver deixat BFA de formar un grup amb la desapareguda Bankia, el FROB haurà de començar a valorar la seva participació segons el patrimoni net individual de BFA corregit, si n’hi hagués, per les plusvàlues latents de més fàcil execució. BFA, precisament, va publicar ahir els seus comptes de l’any passat (va guanyar 462 milions davant dels 832 que va perdre el 2020) i d’ells es desprenen les noves pèrdues del fons públic.

Revaloració borsària

El patrimoni net de BFA, així, va pujar l’any passat dels 4.029 milions del 2020 als 4.491 milions gràcies al 14% de revaloració borsària de la seva participació a Bankia i, posteriorment, CaixaBank. Però malgrat aquest increment, el FROB patirà les esmentades pèrdues de 1.483 milions en els seus comptes del 2021. Els 4.491 milions són inferiors als 5.974 en què estava valorada la participació al tancament del 2020 a causa del canvi esmentat del criteri de comptabilització provocat per la fusió i no hi ha plusvàlues latents que ho esmenin parcialment.

Tot això no implica necessàriament que la fusió sigui un mal negoci per al contribuent. Des que es van anunciar els contactes entre Bankia i CaixaBank el setembre del 2020, la participació pública ha duplicat el valor a la borsa, dels 1.965 milions d’aleshores als 4.053 milions del tancament d’ahir.

De fet, les accions del banc català han pujat un 35% des de començament d’any, amb la qual cosa, si es manté la tendència, la participació a l’entitat podria aportar beneficis al FROB en els seus comptes del 2022. Aquests guanys tampoc disminuirien la xifra del rescat a la banca ni reduirien el dèficit i el deute públics, però sí que reflectirien un augment de la xifra d’ajudes considerada «recuperable».

La factura final del rescat, en tot cas, no se sabrà fins que l’Estat surti del capital (s’ha donat fins al final del 2023 per fer-ho, però el Govern pot ampliar el termini tant com vulgui). De moment, les arques públiques només han ingressat 346 milions d’euros, equivalent a un 1,4% dels 24.069 milions injectats.

Bankia va tornar 3.303 milions i CaixaBank ha pagat a BFA 225 milions més en dividends, però aquests fons mai han arribat a l’Estat perquè han servit per cobrir part de la caiguda en el patrimoni de BFA provocada per la pèrdua de valor de la seva participada i pels 2.634 milions que va haver de pagar als afectats de les preferents i la sortida a borsa de Bankia. Això ha impedit que el grup comencés a tornar el capital que se li va injectar a les arques del FROB.