El sol imperial no va impedir que ahir nombrosos aficionats al motor s’apropessin a Fornells per gaudir d’una nova edició de la Fira Expocasió, un espai on trobar cotxes d’ocasió i veure, entre d’altres, nombrosos vehicles 4x4 desafiant la llei de la gravetat, així com parades d’artesania, menjar i, fins i tot, un autobús de dos pisos portat, ni més ni menys, que de Manchester. Matias Lorenzo i Josep Fugiula són dos aficionats als vehicles que es van apropar per veure què oferia l’edició d’enguany: «Hem vingut a veure si hi havia alguna cosa bé de preu i també ens agraden els 4x4». Ambdós reconeixien que, després de fer una volta pel recinte, els de la Fira Expocasió «són cotxes de concessionari i són preus una mica elevats: hi ha molta varietat i molts cotxes, però amb preus elevats».
Vora la cinta que separava l’espai habilitat per al circuit de 4x4, Ana Maria mirava els vehicles enfangats mentre comentava la jugada amb el seu acompanyant: «Hem vingut tres o quatre anys. Ens agrada venir per xafardejar i passar el dia. Venim a veure els preus, les diferències que hi ha cada any, les coses noves que surten. No som aficionats, però ens agrada veure tot allò electrònic que surt. Jo crec que aquesta fira va bé perquè si necessites cotxe i coincideix doncs realment trobes coses de tots els preus. La persona que vol comprar i no té pressa, realment pot venir i aprofitar perquè hi ha molta varietat, més que en un concessionari i els temps d’espera són menors». Uns metres més endavant, Celia Gonzàlez i el seu acompanyant s’apropaven al circuit de 4x4: «Tenim un amic que fa acrobàcies amb el 4x4 i l’hem vingut a veure. Està molt bé veure com els cotxes poden fer coses que no veuries en una carretera normal i que no faries amb un cotxe normal. Algun cop hem vingut a mirar preus i també de motocròs, però no n’hem comprat mai cap. Realment venim a veure motors de drift, ral·li. Ens agrada venir perquè així la gent també veu que el 4x4 és molt més del que la gent creu i no la imatge de quatre persones destrossant camps», destacaven.
Altres visitants, com Lluís Collell, van acudir a la Fira «per passar el diumenge al matí»: «Nosaltres voltem per fires per distreure’ns i per això hem vingut aquí. Ens ha agradat veure tants cotxes i la varietat. No comptàvem que hi hauria tants i tants models. Quan nosaltres començàvem a conduir a la carretera només passava un cotxe a la setmana, i ara veus una immensitat de cotxes que et fa plantejar d’on surten tants i tants de vehicles perquè no sé què en fa la gent. Actualment, hi ha gent que amb pocs quilòmetres ja se’ls canvien altre cop. Què se’n fan de tants cotxes? El que hem viscut els de la meva generació i el que es fa ara és una cosa molt i molt diferent».
El mercat de segona mà
Josep Andrés, comercial Mitsubishi, destacava que el pitjor de la fira d’enguany ha estat l’«horrible» calor. Per a Andrés, la fira representa un bon repunt de vendes per a molts comerciants: «És beneficiós perquè ve molta gent. Venem vehicles nous i d’ocasió. Aquí ve gent de tot, gent que ve a mirar i gent que té clar el que vol. Nosaltres portem unes sis vendes i és cert que és més fluix que l’any passat i hem notat molt el tema de la calor, que la gent no s’està tanta estona fent voltes ni mirant cotxes». La mancança de materials i els llargs temps d’espera que els clients tenen per rebre un vehicle nou ha repercutit en els vehicles d’ocasió. Segons explicava Andrés, el mercat «tira molt cap amunt»: «Com que no hi ha cotxes nous, la gent no es vol esperar tant de temps. Si vas a buscar un cotxe nou perquè se t’ha espatllat el teu i et diuen sis mesos has de buscar una solució. En canvi, sempre hi ha vehicles de segona mà i l’avantatge és que en una setmana el tens a casa».
D’altra banda, la Fira Expocasió també va comptar amb vehicles clàssics gràcies a la col·laboració de Motor Club Girona. El secretari de l’entitat, Josep Maria Escandell, recordava protegit per l’ombra d’un arbre, que el seu idil·li amb el motor va ser un amor a primera vista: «Quan era jove vaig quedar enamorat d’un Alfa Romeo Spider i em queia la bava. Al cap de 20 anys me’n vaig comprar un amb 16.000 quilòmetres i des d’aleshores l’estimo tant o més que a la meva senyora». Escandell va aprofitar per criticar que la tradició per als vehicles clàssics s’està perdent perquè els socis del club «són molt vells» i els vehicles són molt cars de mantenir: «No ajuda que hi hagi una burrada d’impostos que hem de pagar per un cotxe que traiem a passejar un cop a l’any».
