Brussel·les proposa allargar la relaxació de les regles fiscals sobre dèficit i deute durant tot 2023, però no per això deixa de reclamar a Espanya majors esforços. L’alt nivell de deute públic i privat, així com l’elevada taxa d’atur, continuen situant a Espanya en el grup de països de l’Eurozona -al costat d’Alemanya, Països Baixos, França, Portugal, Romania i Suècia- que experimenten «desequilibris macroeconòmics». Per això, la recomanació al Govern de Pedro Sánchez segueix la mateixa tònica que l’any passat: mantenir una política pressupostària «prudent el 2023», que limiti la despesa corrent finançada a nivell nacional per sota del creixement potencial a mitjà termini. Amb dues novetats: el suport temporal i selectiu a llars i empreses més vulnerables, per la pujada dels preus de l’energia, i la situació provocada pels refugiats d’Ucraïna.
Per al període que va més enllà de 2023, Espanya i els països amb nivells elevats de deute -com Itàlia o Grècia- «hauran d’aplicar una política fiscal encaminada a aconseguir posicions fiscals prudents a mitjà termini i garantir una reducció creïble i gradual del deute i la sostenibilitat fiscal a mitjà termini, mitjançant una consolidació gradual, inversions i reformes», assenyala la Comissió Europea en el marc del procediment del semestre europeu, l’exercici anual destinat a oferir orientacions de política econòmica i fiscal als països de l’Eurozona i a avaluar programes nacionals de reforma i inversions. «La Comissió Europea fa una recomanació general de prudència fiscal que està absolutament alineada amb el camí de reducció del dèficit i el deute públic que ha proposat el nostre país», va explicar la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, a la seva arribada a la reunió de l’Eurogrup.
En el cas d’Espanya, l’anàlisi identifica «llacunes respecte als desafiaments que no s’aborden o s’aborden només parcialment en el pla de recuperació i resiliència, així com desafiaments nous i emergents, inclosos els que sorgeixen de la invasió de Rússia a Ucraïna». També constata que Espanya és un dels 17 països que incompleixen els límits de dèficit i deute públic fixats pel pacte d’estabilitat i creixement -del 3% i del 60%, respectivament- encara que atès que les regles estan suspeses -i que proposen mantenir en suspens fins al menys 2024- de moment no hi haurà procediments per dèficit excessiu i revaluaran la situació a la tardor.
Més inversió
En tot cas, els experts comunitaris consideren que l’escenari macroeconòmic en el qual es basen les projeccions pressupostàries del Programa d’Estabilitat 2022 espanyol és «realista». La Comissió demana a Espanya que estigui preparada per «ajustar la despesa corrent» en funció de l’evolució de la situació, però que al mateix temps ampliï les inversions per a la transició verda i digital i per a reforçar la seguretat energètica, fins i tot tirant mà dels fons europeus. Les noves recomanacions de política fiscal també urgeixen a Espanya a implementar plenament els plans de recuperació i resiliència, promoure una economia circular, augmentar les taxes de reciclatge i potenciar la reutilització de l’aigua així com reduir la dependència general dels combustibles fòssils.
Lagarde situa al juliol la primera pujada de tipus del BCE en 10 anys
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va assenyalar la reunió del Consell de Govern de l’entitat prevista per al mes de juliol com el moment oportú per dur a terme la primera pujada dels tipus d’interès de la zona euro en més d’una dècada. «Espero que les compres netes sota (el programa) APP acabin molt primerenques al tercer trimestre. Això ens permetria una pujada de la taxa en la nostra reunió de juliol, en línia amb la nostra orientació a futur», assenyala la francesa en un article publicat al blog del BCE. Així mateix, la presidenta de la institució apunta que, sobre la base de la perspectiva actual, és probable que l’entitat estigui en condicions «de sortir de les taxes d’interès negatives per a finals del tercer trimestre». En la seva opinió, el desplaçament notablement a l’alça de les perspectives d’inflació fa apropiat que les variables nominals s’ajustin, i això inclou les taxes d’interès. EUROPA PRESS/MADRID
