La recuperació econòmica postpandèmia té moltes esperances posades en els Fons Europeus Next Generation EU, un pla de recuperació per a la Unió Europea que compta amb un pressupost total de 672.500 milions d’euros, dels quals 140.000 milions es destinaran a Espanya. Una jornada, organitzada per Diari de Girona amb patrocini de Banc Sabadell, va analitzar ahir com les empreses poden accedir a aquests fons europeus. La sessió va comptar amb un ampli conjunt d’experts: Xavier Elizondo, Mànager de l’Oficina Next Generation a ACCIÓ; Mireia Lafoz, directora de Fons Europeus i Sostenibilitat de la Territorial de Banc de Sabadell a Catalunya; David Martí, president de l’Aenteg i membre de la junta de la FOEG; Mònica Plana, directora d’Elink, col·laboradora d’Europe Direct Girona i professora associada Universitat de Girona; David Coromina, director de Desenvolupament Empresarial de la Cambra de Girona i responsable de l’Oficina NGEU; i Pere Cots, director de Consultoria Estratègica i Finançament de PIMEC.
«Aquesta onada de subvencions a l’empresa no la tornarem a veure mai més», va assegurar David Martí, president de la patronal tecnològica Aenteg i membre de la junta de la FOEG. Es referia específicament al Kit Digital, que és la primera gran mesura relacionada amb la digitalització sota el paraigües dels fons europeus de recuperació. Es tracta de 3.000 milions d’euros en bonus per a la transformació tecnològica de pimes i autònoms, que conformen una part molt important del teixit productiu. De moment, ja es poden sol·licitar les ajudes per a empreses d’entre 10 i 49 treballadors, que rebran un bonus de 12.000 euros a fons perdut. Més endant es preveuen ajudes de 6.000 euros a empreses d’entre 3 i 10 treballadors. I per últim, les microempreses i autònoms podran optar a un bonus de 2.000 euros.
«És un pla pensat per petites empreses i autònoms que està arribant, de forma lenta i en comptagotes encara, però ja va bé, perquè es preveu una allau de feina per als coneguts com a agents digitalitzadors (empreses proveïdores)», va afegir Martí.
«Els proveïdors de tecnologia tidran una onada de feina els propers anys»
Unes 60.000 petites i mitjanes empreses de tot Espanya ja han sol·licitat l’ajuda per a la digitalització del seu negoci, la qual cosa suposa aproximadament el 50% del total de societats a les quals es dirigeix el pla en aquesta primera fase.
El Kit digital és una de les múltiples línies d’ajudes emmarcades en els coneguts com a fons de recuperació, però n’hi ha molts d’altres. Per tenir-ne coneixement, diverses organitzacions, com la Cambra de Comerç, o ACCIÓ, l’agència que promou la competitivitat de l’empresa catalana, han obert oficines específiques per donar suport a les empreses.
Xavier Elizondo, d’ACCIÓ va recordar que els fons Next Generation es centren en dues grans tendències transformadores: la digitalització i la sostenibilitat. Va explicar que «a ACCIÓ hem muntat una oficina d’assessorament per ajudar les empreses a accedir a aquests fons, no a gestionar-los». «L’objectiu és arribar al màxim de convocatòries estatals per ajudar les empreses catalanes», va comentar Elizondo, que va dedicar la seva ponència a explicar les grans línies d’ajudes disponibles.
També va admetre que alguns dels projectes subvencionables són d’una «elevada complexitat», motiu que ha portat algunes empreses a renunciar a l’ajuda. També va alertar que l’allau de línies d’ajudes tensiona l’administració, el que sovint es tradueix en terminis molt breus per presentar els projectes subvencionables. En línies generals.
Des de la Cambra de Comerç de Girona, David Coromina, va explicar com van ser pioners en la posada en marxa d’una oficina específica per als fons europeus el novembre de 2021. Des d’aleshores, han assessorat una cinquantena de projectes que rebran ajudes europees. Coromina també va lamentar que la majoria de convocatòries dels fons Next Generation no es dirigeixen de manera específica a les empreses . «Ara no arriba al 15%, el govern hauria de ser més receptiu a obrir més línies per les empreses», va apuntar
Banc Sabadell també ha desenvolupat plans d’ajuda i acompanyament especialment dissenyats perquè les empreses estiguin assessorades durant tot el procés de sol·licitud de les ajudes. Atès que aquestes no cobriran el 100% dels projectes que presentin les empreses, han implantat diferents mesures per a contribuir a l’èxit dels projectes, com és l’anticipació del finançament per a projectes elegibles, la complementació del finançament per a cobrir la totalitat de l’import d’inversions que requereixi el projecte o avals que assegurin la cobertura financera de les iniciatives. Segons va explicar Mireia Lafoz, directora de Fons Europeus i Sostenibilitat de la Territorial de Banc de Sabadell a Catalunya, «hem intentat simplificar al màxim la informació amb un sistema de fitxes, i qualsevol client que acudeixi a la nostra xarxa d’oficines pot saber de manera molt ràpida a quin tipus d’ajuda es pot acollir». «Gràcies al coneixement que tenim sobre l’activitat de les empreses, seleccionem les subvencions que millor s’hi adapten», va afegir.
«Hem intentat simplificar al màxim la informació per a les empreses»
De la seva banda, Pere Cots, de la patronal Pimec, va destacar que «els ajuts i els fons no són rescats» i en aquest sentit va remarcar que requereixen de capacitat inversora, solvència i planificació per part de les empreses. «És clau que les petites empreses prioritzin la planificació estratègica abans de pensar a obtenir ajudes econòmiques dels fons Next Generation», va dir Cots, qui va alertar que ara s’han de començar a tornar molts dels crèdits sol·licitats el 2020 per fer front als moments més durs de la pandèmia. «Si la subvenció dels fons europeus va del 20% al 30%, l’empresa necessita una posició financera sòlida perquè sinó dificilment podrà afrontar el 70% o 80% restant».
«És clau que les petites empreses prioritzin la planificació estratègica abans de pensar a obtenir ajudes econòmiques dels fons Next Generation»
En la mateixa línia, Coromina va explicar que amb aquests requisits, difícilment les pimes o consorcis de petites empreses poden optar a grans projectes, «que acabaran sempre en multinacionals o empreses de l’Íbex».
Finalment, Mònica Plana, directora d’Elink i col·laboradora d’Europe Direct Girona, va recordar que tot i que molts ajuts van a parar directament a les administracions, aquests acaben revertint en les pimes. Va posar l’exemple d’una línia de suport al turisme que han rebut molts ajuntaments gironins per projectes que es poden subcontractar al 100% a l’empresa privada.
Convocatòries desertes i retards per la mala planificació de l’administració
Una pregunta del públic assistent a l’acte sobre convocatòries que queden desertes, va posar de relleu que en algunes línies no estan prou ben treballades. «Ningú estava preparat per aquest mecanisme excepcional. Com que no s’han calibrat bé les necessitats que hi ha, ens trobem amb licitacions desertes. L’administració haurà de ser més àgil per preparar convocatòries que siguin realment útils», va dir Mònica Plana, que també va lamentar alguns retards que acumulen línies d’ajuts, com la destinada a la rehabilitació d’edificis. Per la seva banda, David Martí va advertir que «plou sobre mullat» en aquest tema, perquè sovint detecten licitacions «amb preus de sortida que no tenen cap mena de sentit. Trobem coses absurdes». Per això, el president de l’Aenteg va demanar que, «davant el rec per inundació a que suposaran els fons europeus en els propers anys, l’administració s’ha de posar les piles».
Aquest mes, el govern espanyol ha sol·licitat el segon pagament dels fons europeus Next Generation EU, que suposa el desemborsament més elevat de recursos, amb un total de 12.000 milions d’euros, i que estan lligats al compliment d’algunes de les fites de major transcendència del Pla de Recuperació, com és l’aprovació de la reforma laboral. La quantitat d’aquest segon desemborsament es correspon al compliment de 40 fites i objectius als quals es va donar compliment al llarg del segon semestre de 2021. L’avaluació satisfactòria del compliment d’aquest paquet de fites i objectius suposarà així el desemborsament de 12.000 milions d’euros, que se sumarien als 9.036 milions d’euros de prefinançament i als 10.000 milions d’euros rebuts l’any 2021. Amb aquesta petició, Espanya es converteix en el primer Estat membre a sol·licitar aquest segon desemborsament. En el tercer trimestre, es preveu que el govern sol·liciti un tercer pagament de 6.000 milions d’euros, el tercer dels vuit programats fins l’any 2026.
