Europa s’ha llançat a reforçar la seva autonomia energètica i desenganxar-se del petroli i el gas procedents de Rússia. La Comissió Europea ha proposat una estratègia, denominada RePower EU, amb inversions per 210.000 milions amb aquest objectiu. I en aquest paquet d’iniciatives, Brussel·les ha col·locat la construcció de noves interconnexions energètiques entre estats membres com una de les mesures prioritàries per a reduir l’enorme dependència que la Unió Europea té dels hidrocarburs de Rússia.
Espanya ha vingut denunciant en l’últim any els efectes que té per a la seva economia i el seu mercat elèctric la baixíssima interconnexió elèctrica que té amb Europa (equivalent a només el 2,8% de l’energia), la qual cosa ha facilitat que la Unió Europea permeti al Govern prendre mesures especials i diferenciades a la resta de països europeus com intervenir el mercat elèctric posant un preu màxim al gas.
I l’executiu presidit per Pedro Sánchez també ha reclamat reactivar el projecte de construir un nou gasoducte amb França pel pirinenc català (denominat MidCat, que creuaria les comarques gironines i que actualment arriba fins a Hostalric), però condicionant-lo al fet que la infraestructura no la paguin els consumidors espanyols, que pot reconvertir-se en el futur per transportar hidrogen verd i al fet que França secundi decididament la iniciativa per connectar la xarxa gasista espanyola amb la del centre d’Europa.
Iniciativa clau
La Comissió Europea ha identificat l’establiment de noves connexions de llum i de gas entre Espanya i França com una iniciativa clau per a impulsar l’estratègia RePower EU, i s’obre a finançar parcialment la construcció de les xarxes amb pressupost comunitari i al fet que Madrid i París també utilitzin fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) per a pagar els projectes.
«La construcció de noves xarxes elèctriques i de gas són una prioritat per a aconseguir els objectius del RePower EU. Els projectes podran comptar amb una part de finançament europeu. I segurament fons comunitaris finançaran parcialment aquestes infraestructures», apunten fonts coneixedores de la situació, que confirmen que la institució que lidera Ursula von der Leyen permetrà a Espanya i França no només utilitzar fons dels seus respectius Plans de Recuperació, també sol·licitar a la UE finançament específic addicional del pressupost comunitari per a costejar les obres amb fons d’altres programes.
Els governs dels Vint-i-set hauran de modificar els seus plans de recuperació per adaptar-los a les propostes de la Comissió Europea per desenganxar-se dels hidrocarburs russos. Els estats membres disposen fins al 30 de gener de 2023 per a presentar addendes als seus plans per incloure noves iniciatives, inversions i reformes lligades als objectius del RePower EU i captar més fons europeus per a finançar-les. Espanya i França, a les quals Brussel·les ha recomanat per partida doble incrementar les seves interconnexions, podran incloure en aquestes addendes al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència la proposta de construir noves xarxes elèctriques i nous gasoductes per a utilitzar fons del MRR i optar a fons extra d’altres programes comunitaris per a pagar les infraestructures. A l’espera d’aconseguir el suport dels governs nacionals en el Consell Europeu, Brussel·les ha proposat pagar part de les inversions necessàries per a impulsar la independència energètica de Rússia amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència nascut per frenar la crisi econòmica provocada per la pandèmia.
