Els diners, diu l’adagi econòmic, són porucs. La prova és que els principals actius financers mundials acumulen una pèrdua de valor conjunta d’uns 30 bilions d’euros des de començament d’any (15 milions les accions, 14 milions els bons i 0,85 bilions els criptoactius), segons estableix un informe de DWS, la gestora del Deutsche Bank. Per posar-ho en perspectiva, la quantitat és només lleugerament inferior a la suma del PIB de les dues primeres economies del món (19 bilions d’euros dels Estats Units i 14 bilions de la Xina el 2021) i multiplica per 25 el PIB d’Espanya (1,2 bilions).
Els inversors, així, responen amb vendes massives a la incertesa radical que s’ha apoderat dels mercats en els últims mesos. L’empitjorament de la pandèmia a la Xina, que ha tornat a afectar les cadenes de subministraments globals, i sobretot l’impacte de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia en els mercats energètics, han elevat la inflació a nivells no vistos en dècades. El que més preocupa els agents del mercat, en qualsevol cas, és la reacció que puguin tenir els bancs centrals per combatre aquesta espiral alcista de preus. El seu dubte és si les autoritats monetàries seran capaces de frenar-la sense portar a la recessió els motors econòmics globals i sense ofegar les finances públiques.
Menys creixement
De moment, el consens dels analistes recopilat per Bloomberg ha revisat a la baixa la previsió de creixement dels Estats Units per al 2022 del 3,9% al 2,7 des de principis d’any, mentre que per a la zona de l’euro l’ha retallat del 4,2% al 2,7. A Espanya, el panell d’experts de Funcas també acaba de revisar la seva estimació del PIB, del 4,8% al 4,3 aquest any, amb una desacceleració fins al 3% el 2023. I no es descarten rebaixes addicionals si els preus segueixen disparats i continuen minvant el poder adquisitiu de les llars.
La pilota és a la teulada dels banquers centrals, que s’enfronten a una situació complicada. L’actual escalada de la inflació es deu a problemes d’oferta (els preus energètics esmentats i problemes de subministrament), però la política monetària només pot actuar bàsicament sobre la demanda, encarint el preu dels diners per refredar-la. Tot i això, la Reserva Federal ja ha començat a apujar els tipus i el Banc Central Europeu (BCE) no trigarà a seguir els seus passos perquè la política ultraexpansiva amb què van combatre els efectes de la pandèmia és insostenible en el context actual.
El petroli, així, ha gairebé duplicat el preu en dotze mesos, de 66 a 111 dòlars per barril en el cas del Brent (que és el mercat de referència a Europa), mentre que el del gas s’ha multiplicat per gairebé cinc, de 18 a 87 euros el megawatt hora. L’expectativa de pujades de tipus i la fi de les compres de deute del BCE també han disparat els interessos del deute. La prima de risc (diferència de l’interès del bo espanyol a 10 anys davant de l’alemany de referència, indicador del risc d’impagament a ulls del mercat) s’ha elevat des del gener de 71 a 113 punts bàsics.
Com a conseqüència de tot això, l’índex MSCI World, que recull els mercats de valors dels 23 països més desenvolupats, s’ha enfonsat al voltant d’un 19% des del màxim històric que va marcar a principis del gener passat. Ha caigut, així, fins a nivells del gener del 2021, quan el procés de vacunació contra el coronavirus encara era incipient, si bé segueix prop d’un 60% per sobre del mínim que va marcar quan la pandèmia va esclatar el març del 2020. El MSCI ACWI , que afegeix a l’anterior les 27 borses emergents més grans (inclosa la xinesa), també ha caigut un 17% des dels màxims de gener, però segueix un 58% per sobre dels mínims de l’inici del confinament global.
Correcció borsària
Les borses nord-americanes, que durant la pandèmia van ser les principals responsables de les pujades de les borses mundials, també són el principal motor de les actuals caigudes. El Dow Jones, que recull les 30 cotitzades més grans del país, va iniciar en el punt més baix de l’anterior crisi (març del 2009) una escalada gairebé ininterrompuda, que des del març del 2013 el va portar a polvoritzar rècord darrere rècord fins i tot malgrat el cop que va patir a la primavera de 2020 per la covid-19.
Tot i això, des del màxim històric que va assolir al gener ha baixat al voltant d’un 16%. L’Standard & Poor’s 500, que recull el mig miler de cotitzades més grans dels Estats Units, també ha caigut prop d’un 20% des d’aleshores.
Cas particular és el del Nasdaq 100, que reuneix el centenar de tecnològiques mundials més grans. L’índex va superar en tres mesos el sotrac de l’esclat de la pandèmia i va iniciar una ratxa de màxims històrics que va culminar el novembre passat. Des d’aleshores, ha caigut un 30% davant el temor creixent dels inversors que el sector estigués particularment sobrevalorat, més enllà d’impactes conjunturals que es puguin produir.
Per la seva banda, el selectiu EuroStoxx 50 -que inclou mig centenar de les cotitzades més grans de l’eurozona- no ha arribat a acostar-se durant la pandèmia al seu màxim històric del març de l’any 2000, en plena bombolla «puntcom», però a principis del mes de gener estava en nivells màxims des del 2007, és a dir, abans que esclatessin les successives crisis que van conformar la Gran Crisi Financera. Des de llavors, s’ha enfonsat gairebé un 17%.
Comportament atípic
L’espanyol Ibex 35, que des de l’anterior crisi té tendència a anar endarrerit, continua tenint un comportament atípic. L’índex de les 35 cotitzades espanyoles més grans no ha recuperat en cap moment el nivell previ al confinament i va assolir el seu nivell més alt durant la pandèmia el juny passat. Des de llavors ha caigut un 8,6%. Tot i això, des de començament d’any ha tingut un millor comportament relatiu respecte les principals borses mundials: amb prou feines ha baixat un 2,6%.
