Després del respir concedit a l’abril, la taxa d’inflació va tornar a repuntar al maig, fins a situar-se en el 8,7%. Segons la dada avançada ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’índex de preus de consum (IPC) va pujar al maig 0,8 punts respecte al mes d’abril, la qual cosa deixa la taxa anual de variació en el 8,7%%, quatre dècimes per sobre de la dada d’abril, del 8,3% i en el nivell més alt des d’octubre de 1986, fa 36 anys.

Després d’haver tocat sostre al març, amb una taxa del 9,8%, la taxa d’inflació va cedir un punt i mig a l’abril fins al 8,3%, gràcies a la baixada mensual dels preus de l’electricitat i dels carburants. El repunt de maig és degut, principalment, al fet que els preus dels carburants ha pujat aquest mes més que el maig de 2021, després del descompte de 20 cèntims per litre de combustible que el Govern va incorporar l’1 d’abril. Els aliments i begudes no alcohòliques també han pujat aquest mes més que al maig de 2022. Destaca també, encara que en sentit contrari, la disminució dels preus de l’electricitat al maig, respecte dels nivells d’abril.

Si es descompten els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats, l’anomenada inflació subjacent es va situar al maig en el 4,9%, després d’haver arribat al 4,4% a l’abril, la taxa més elevada des d’octubre de 1995. L’augment de cinc dècimes en la inflació subjacent constitueix l’aspecte més preocupant, perquè indica que la variació dels preus de l’energia i dels aliments -accelerada després de la invasió russa d’Ucraïna- s’està filtrant cada vegada més als productes industrials i als serveis. Tot això contribueix a dotar d’una major permanència el fenomen de la inflació.

La dada de maig s’ha convertit en un gerro d’aigua freda inesperat per a la majoria d’analistes. La fundació de les caixes d’estalvis Funcas, de fet, havia previst un nou descens de la taxa d’inflació al maig, fins al 7,6%. Lluny d’això, la taxa s’ha disparat fins al 8,7%, sense arribar, en tot cas, al sostre de març.

Confiant en el segon semestre

El Govern confia que la pròxima entrada en funcionament del preu màxim del gas que s’utilitza en la producció elèctrica -que hauria de notar-se en la factura de juny, amb un cert retard sobre el que preveu l’Executiu- contribueixi a moderar la taxa d’inflació en el segon semestre de l’any, sense descartar oscil·lacions durant els mesos d’estiu.

Augments salarials contra la pèrdua de poder adquisitiu

El Govern preveu que el deflactor del consum (un concepte que s’aproxima al de la inflació) se situarà en una mitjana del 6,1% enguany, abans de baixar al 2,2% en el 2023. UGT alerta que «el continu encariment de la cistella de la compra, unit al moderat creixement salarial (un 2,4% pactat en els convenis fins a abril), restringeix la capacitat de compra de les llars, cosa que repercuteix negativament sobre el creixement de l’economia». Per a contrarestar la pèrdua de poder adquisitiu, els sindicats plantegen negociar pujades salarials mínimes del 3,5% en 2022, 2,5% en 2023 i 2% en 2024 , i la inclusió de clàusules de revisió salarial quan la inflació interanual superi els augments pactats.