Nou debat obert en el Govern. Aquest cop en relació amb el descompte de 20 cèntims al combustible vigent fins al 30 de juny, que el president Pedro Sánchez va anunciar que es prorrogaria tres mesos més. El ministre de Consum, Alberto Garzón, va obrir dimarts la porta a introduir més progressivitat en la bonificació perquè la mesura sigui «més eficaç» i arribi als que «veritablement» ho necessiten i no a tota la població, però la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, va refredar aquesta possibilitat unes hores després en afirmar que el decret llei actual ja inclou mesures específiques per als consumidors més vulnerables.

«El decret llei ja contemplava una atenció especial a aquelles persones que tenen menys renda. Sembla convenient que la classe mitjana del nostre país, que és la que proporcionalment més impostos paga, també es beneficiï de la baixada de l’electricitat i de la bonificació del combustible», va afirmar Montero en una entrevista a Antena 3. No obstant això, la mateixa ministra defensava fa unes setmanes que «si es manté molt de temps la situació (de crisi energètica), la mesura hauria de ser més selectiva en funció de les necessitats» dels beneficiaris, i són molts els economistes que també discrepen amb aquesta mesura.

El Banc d’Espanya va advertir en el seu informe anual 2021 que la bonificació al combustible és «una mesura molt genèrica, que possiblement tingui fins i tot un caràcter regressiu, atès que les llars de menors rendes probablement tinguin un consum més baix d’aquests productes» i plantejava com a solució utilitzar «transferències condicionades al nivell de renda».

En la mateixa línia, durant la reunió anual de la patronal del gas Sedigas, el director de Conjuntura i Anàlisi Internacional de Funcas, Raymond Torres, assegurava que molts països han introduït mesures similars per «evitar un efecte armilles grogues», però falta «un element de connexió entre els països». Torres fins i tot va advertir, abans que el president del Govern anunciés la seva pròrroga, que «si es manté en el temps (el descompte de 20 cèntims) seria contraproduent» i va advocar per adoptar mesures «més focalitzades en col·lectius vulnerables i sectors».

«Entenc que per raons pràctiques s’ha fet així, però això imposa un cost molt alt a les arques públiques en una situació d’elevada despesa pública i de marge fiscal reduït», explicava durant la reunió anual de Sedigas l’economista sènior del Banc d’Espanya Marta Suárez-Varela. El ministeri d’Hisenda va calcular al principi que el cost d’aquest descompte seria de 1.423 milions d’euros en els tres mesos que al principi es van establir que estigués en vigor la mesura, encara que fa unes setmanes la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va elevar aquesta xifra fins a una forquilla d’entre 1.700 i 2.000 milions d’euros. Ara, amb l’extensió de la mesura fins al 30 de setembre, si es manté en els mateixos termes, la despesa pública serà el doble.

Descompte absorbit

La memòria anual del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), publicada dimecres, insisteix que el descompte «ha resultat ineficaç en el seu objectiu de reducció de preus, a més de tractar-se d’una mesura fiscal regressiva que xoca amb l’objectiu de descarbonitzar l’economia». El preu mitjà de la gasolina ha continuat la seva escalada fins a 1,968 euros per litre aquesta setmana, segons dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea.

Això és cinc cèntims menys que la darrera setmana de març, abans que el Govern posés en marxa el descompte, de manera que l’encariment de la gasolina ja ha absorbit un 75% de l’ajuda prevista. El cas del dièsel és diferent perquè el preu mitjà del litre s’ha tornat a abaratir per tercera setmana consecutiva, amb un descens del 0,8%, per situar-se en 1,852 euros. D’aquesta manera, en aplicar la rebaixa dels 20 cèntims, l’import seria de 18,5 cèntims menys que a finals del mes de març.