Catalunya va continuar sent el 2021 la comunitat autònoma que va tenir l’impost sobre la renda més car per a contribuents amb salaris bruts entre 20.000 i 30.000 euros. Així ho constata l’edició d’aquest any de l’estudi Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral, presentat el 23 de març pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (Reaf), que és l’òrgan especialitzat en fiscalitat del Consell General d’Economistes d’Espanya.
Com en edicions anteriors, l’informe torna a destacar el paper insuperable de Madrid com la comunitat autònoma amb l’IRPF més barat per a la pràctica totalitat dels trams de renda.
En els exemples sobre l’IRPF autonòmic que incorpora l’informe, es parteix del supòsit d’un contribuent solter i sense fills, amb una edat inferior a 65 anys i sense discapacitat ni cap altra circumstància personal que li pugui donar dret a deducció estatal o autonòmica. En aquest supòsit, el contribuent només obté rendes del treball.
A partir d’aquí, els exemples mostren que un treballador o pensionista català amb un salari brut de 20.000 euros tributa en l’impost sobre la renda 243 euros més que un contribuent similar a qualsevol dels tres territoris d’Euskadi, que presenten l’IRPF més barat en aquest cas. Per a l’exemple d’un contribuent català amb un sou de 30.000 euros, la diferència és de 358 euros de més tributació respecte Madrid, que en aquest cas ocupa l’extrem oposat.
La diferència entre la comunitat més cara i la més barata s’acosta als 45.000 euros si es compara el cas d’un contribuent valencià amb rendes del treball de 600.000 euros, davant d’un de similar a Madrid.
En la present edició l’informe del Reaf identifica els principals canvis tributaris adoptats per les comunitats autònomes per al 2022. Així, en l’IRPF rebaixen les tarifes Andalusia, Galícia, Madrid i Múrcia, mentre que els territoris forals del País Basc i Navarra les deflacten a l’1,5 i el 2%, respectivament. Catalunya rebaixa els trams inferiors de la tarifa i incrementa lleugerament els trams mitjans.
En l’impost sobre el patrimoni, el més rellevant és la rebaixa de la tarifa a Andalusia i l’establiment d’una bonificació del 25% a Galícia.
Pel que fa a l’Impost de Successions i Donacions, hi ha una rebaixa a Andalusia de la tarifa amb efectes en grup III (germans, oncles i nebots) i IV (cosins i altres graus més distants de parentiu); una bonificació del 99% a Castella i Lleó, i bonificació del 99% a la Regió de Múrcia, però només per a les donacions al grup III (els grups I -descendents i adoptats menors de 21 anys- i II -descendents i adoptats majors de 21 anys, cònjuges, ascendents i adoptants- ja estaven bonificats en ambdues modalitats).
En el cas de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, a Andalusia es passa d’una escala a un tipus mínim més petit (7%); també es baixa el tipus a Galícia, mentre que les Balears incrementen un 0,5% el tipus marginal màxim de Transmissions.
