Un nou estudi dirigit per la Universitat de Stanford (Estats Units) revela que l’eliminació d’un contaminant atmosfèric comú podria provocar un augment espectacular del rendiment dels cultius. L’anàlisi, publicada a la revista Science Advances, utilitza imatges de satèl·lit per revelar per primera vegada com els òxids de nitrogen -gasos presents en els tubs d’escapament dels automòbils i en les emissions industrials- afecten la productivitat dels cultius. Les seves conclusions tenen importants implicacions per augmentar la producció agrícola i analitzar els costos i beneficis de la mitigació del canvi climàtic a tot el món.
«Els òxids de nitrogen són invisibles per als humans, però els nous satèl·lits han estat capaços de cartografiar-los amb una precisió increïble. Atès que també podem mesurar la producció dels cultius des de l’espai, això va obrir la possibilitat de millorar ràpidament el nostre coneixement de com aquests gasos afecten l’agricultura a diferents regions», explica l’autor principal de l’estudi, David Lobell, director del Centre de Seguretat Alimentària i Medi Ambient de Stanford.
Els òxids de nitrogen (NOx) es troben entre els contaminants més emesos al món. Aquests gasos poden fer malbé directament les cèl·lules dels cultius i afectar-les indirectament a través del seu paper com a precursors de la formació d’ozó, una toxina aèria coneguda per reduir el rendiment dels cultius, i d’aerosols de partícules que poden absorbir i dispersar la llum solar lluny dels cultius.
Encara que els científics coneixen des de fa temps el potencial de dany dels òxids de nitrogen, se sap poc sobre el seu impacte real en la productivitat agrícola. Les investigacions anteriors s’han vist limitades per la manca de coincidència entre les estacions de control de l’aire i les zones agrícoles i pels efectes confusos dels diferents contaminants, entre d’altres problemes de l’anàlisi de la terra.
Per evitar aquestes limitacions, Lobell i els seus companys van combinar les mesures per satèl·lit de la verdor dels cultius i els nivells de diòxid de nitrogen per als anys 2018-2020. El diòxid de nitrogen és la principal forma de NOx i una bona mida del total de NOx.
Llum ultraviolada
Encara que el NOx és invisible per als éssers humans, el diòxid de nitrogen té una interacció diferent amb la llum ultraviolada que ha permès realitzar mesuraments per satèl·lit del gas amb una resolució espacial i temporal molt més gran que la de qualsevol altre contaminant atmosfèric.
«A més de ser més fàcil de mesurar que altres contaminants, el diòxid de nitrogen té l’agradable característica de ser un contaminant primari, cosa que significa que s’emet directament en lloc de formar-se a l’atmosfera -apunta la coautora de l’estudi Jennifer Burney, professora associada de ciències ambientals de la Universitat de Califòrnia a San Diego-. Això significa que relacionar les emissions amb els impactes és molt més senzill que en el cas d’altres contaminants».
Basant-se en les observacions, els investigadors van calcular que la reducció de les emissions de NOx a la meitat en cada regió milloraria el rendiment en un 25% per als cultius d’hivern i un 15% per als d’estiu a la Xina, gairebé un 10% per als cultius d’hivern com per als d’estiu a Europa Occidental, i aproximadament un 8% per als cultius d’estiu i un 6% per als d’hivern a l’Índia.
