La brutal escalada de la inflació i l’enduriment consegüent de la política monetària dels bancs centrals per combatre-la està provocant una revolució en l’estratègia comercial de la banca espanyola inimaginable fins fa només uns mesos. Les grans entitats financeres, així, es preparen per començar a pagar pels dipòsits una vegada hagi passat l’estiu. Si es confirmen els seus plans, trencaran una tendència pràcticament ininterrompuda a la baixa en els tipus del passiu de 14 anys, iniciada l’octubre del 2008 per la Gran Crisi Financera.
Tot apunta, això sí, que serà un procés gradual en el temps i limitat quant a clients beneficiaris, llevat que algun dels grans bancs trenqui el mercat amb una oferta agressiva per captar clients que arrossegui la resta del sector. La pujada de la remuneració del passiu, així, només pal·liarà molt parcialment la pèrdua de poder adquisitiu que un IPC en nivells màxims en dècades està provocant a les llars.
Com a pista, algunes entitats més petites han començat a oferir dipòsits amb interessos d’entre el 0,5% i el 0,7% a un termini d’entre un i tres anys. Per posar-ho en perspectiva, els 19 serveis d’estudis principals del país preveuen una inflació mitjana del 6,9% aquest any i el 2,2% el pròxim, segons Funcas.
Pendents del BCE
Els grans bancs, a més a més, no tenen previst moure fitxa a curt termini. Totes les mirades estan posades en el Banc Central Europeu (BCE) i al ritme i intensitat amb què s’apujarà els tipus d’interès oficials, així com en la resposta que els competidors donaran a aquest encariment del preu dels diners. «Segur que els tipus dels dipòsits començaran a pujar en la segona meitat de l’any, encara que tots estem esperant a veure què fan els altres», resumeixen en una de les principals entitats.
El juliol de 2008, al principi de l’anterior crisi, el tipus d’intervenció del BCE estava en el 4,25% i les entitats espanyoles pagaven un 4,7% pels nous dipòsits a llars i un 4,2% pel saldo total. A partir de llavors, la institució va començar a abaratir els diners per salvar la unió monetària de l’euro i la remuneració de l’estalvi bancari es va esfondrar.
El tipus d’interès oficial està en el 0% des del març del 2016. A més, el BCE cobra als bancs des del juny del 2014 per guardar-los els diners (la coneguda com a facilitat de dipòsit, actualment en el -0,5%), en lloc de pagar-los per això. Com a conseqüència, la remuneració mitjana dels nous dipòsits de les famílies està per sota del 0,1% des de l’octubre del 2017. En la pràctica, és bàsicament impossible aconseguir un interès pels dipòsits des de fa anys.
Pujada de tipus
Els plans del BCE per combatre la inflació canviaran aquest escenari. L’autoritat monetària ha donat senyals que preveu aprovar dues pujades de la facilitat de dipòsit a l’estiu, per deixar-la en el 0% al setembre. Després començarà a pujar el tipus d’intervenció fins a un nivell que en principi podria assolir entre l’1% i el 2% l’any que ve, però que estarà condicionat a com evolucioni l’IPC de la zona euro.
La primera conseqüència és que la banca deixarà de cobrar a les grans empreses pel seu passiu. Amb la facilitat de dipòsit en negatiu (-0,5%), a les entitats els costa diners guardar l’estalvi dels clients al BCE. No han traslladat aquest cost a les llars i pimes per por de perdre’ls com a usuaris i per la impopularitat de la mesura, però sí que ho fan des de fa anys amb les grans companyies. «Caldrà deixar de cobrar-los quan la facilitat de dipòsit arribi al 0%», confirma el primer executiu d’un banc.
Després arribarà el moment de començar a pagar pels dipòsits detallistes. Però cap gran entitat sembla que tingui pressa. «Farem el que faci CaixaBank», assenyalen des d’un dels seus competidors, recordant que l’entitat d’origen català té la quota de mercat més gran a Espanya. I quins plans té CaixaBank? «Serem l’últim banc a pagar pels dipòsits», va assegurar fa unes quantes setmanes el seu director financer, Javier Pano. L’entitat preveu pagar un interès pel 30-35% dels seus dipòsits i remunerar-los amb un interès equivalent al 70% del tipus d’interès del mercat si l’euríbor puja a l’1,5% a mig termini, com s’espera.
