Els negociadors dels dos col·legisladors de la Unió Europea, Consell Europeu i Parlament Europeu, van aconseguir tancar ahir un acord polític provisional sobre una nova directiva que pretén promoure «salaris mínims adequats» per assegurar condicions de vida dignes per a tots els treballadors, independentment del país de la UE on visquin.
La nova normativa, una de les promeses que Ursula von der Leyen va fer per arribar a la presidència de la Comissió Europea i que va incloure en el seu discurs sobre l’estat de la Unió el 2020, no fixa una quantia mínima comuna ni obligarà els governs a introduir salaris mínims interprofessionals, però sí que estableix mecanismes per revisar els sous i reduir les desigualtats. Un cop aprovada -i trasposada a la legislació nacional- s’aplicarà a tots els treballadors europeus amb contracte o relació de treball, encara que als països on el salari mínim es protegeix a través de convenis col·lectius no estaran obligats a introduir-lo ni a modificar la seva legislació.
Actualment, 21 dels 27 estats membres tenen salaris mínims per llei, que oscil·len entre els 332 euros mensuals de Bulgària i els 2.202 de Luxemburg. No obstant això, a sis països -Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia-, la protecció del salari mínim es garanteix per mitjà de la negociació col·lectiva, un sistema que la Comissió Europea considera clau per impulsar salaris més alts i millorar la protecció dels treballadors. L’acord assolit pel Parlament i el Consell, després de vuit rondes negociadores que van començar al gener, estableix que els països hauran d’enfortir la negociació col·lectiva sectorial i interprofessional.
Els estats membres en els quals menys del 80% dels treballadors estiguin protegits per un conveni col·lectiu hauran d’establir plans d’acció per augmentar progressivament aquesta cobertura. Es tracta d’un objectiu més ambiciós del fixat inicialment pels Vint-i-set, que van pactar un percentatge del 70% en la posició comuna el desembre passat, amb el vot en contra de Dinamarca i Hongria i l’abstenció d’Àustria i Alemanya. A més, en l’elaboració de les seves estratègies hauran d’implicar els interlocutors socials, informar la Comissió de les mesures adoptades i fer públic el pla. «Està clar que el sistema danès i altres que tenen sistemes similars no es veuran afectats. Els danesos no aboliran ni modificaran el seu sistema, que es basa en negociacions col·lectives. A la població danesa i als ocupadors danesos els diem que el seu sistema és excel·lent. Una part de la directiva és encoratjar i enfortir el sistema de negociacions col·lectives. No el volem afeblir on funciona bé», va explicar el comissari de Treball, Nicolas Schmit, interrogat sobre la situació particular a Dinamarca.
Segons la coponent de l’Eurocambra, Agnes Jongerius, les noves regles permetran «reduir les desigualtats i pressionar per a salaris més elevats els treballadors més mal pagats».
La nova directiva estableix que els estats membres hauran d’avaluar si el salari mínim legal vigent -el salari més baix permès per la llei- és suficient per garantir un nivell de vida digne. Per això, hauran de tenir en compte les condicions socioeconòmiques de cada país, el poder adquisitiu o els nivells nacionals de productivitat i desenvolupament a llarg termini.
A més, per avaluar si és adequat o no podran establir una cistella de béns i serveis a preus reals i aplicar valors de referència indicatius comunament utilitzats a nivell internacional, com el 60% del salari mitjà brut i el 50% dels ingressos mitjans, encara que aquests llindars no seran vinculants.
Deduccions sense discriminació
Quant a les deduccions o variacions del salari mínim, hauran de ser no discriminatòries, proporcionades i tenir una finalitat legítima, com ara la recuperació de les quantitats pagades de més o les deduccions ordenades per una autoritat judicial o administrativa.
L’acord polític, que encara ha de ser aprovat formalment per ambdues institucions i transposat a la legislació interna dels Vint-i-set en un termini de dos anys a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea, també introdueix l’obligació dels Estats membres de posar en marxa un sistema de seguiment, així com controls i inspeccions fiables sobre el terreny per garantir el compliment i lluitar contra la subcontractació abusiva, la falsa autoocupació, les hores extres no registrades o la intensificació del treball.
Els Estats membres també hauran d’establir un marc d’actualització almenys cada dos anys i els interlocutors socials hauran de participar en els procediments.
