L’autoconfiança és un «superpoder» que ens pot permetre fer qualsevol cosa: fins i tot, doblegar una barra d’acer amb el coll. Això és el que van voler demostrar els coach de Cambyo -Usoa Arregui, Ignacio Alonso i Alfredo Julià-, en una sessió dirigida a empoderar totes les assistents perquè puguin aconseguir els seus objectius vitals, tan personals com professionals.

Durant tot el matí, per l’escenari havien passat dones treballadores, emprenedores, que havien exposat unes trajectòries professoinals d’èxit i havien explicat la forma en què havien superat els obstacles amb què s’havien trobat pel camí. «Haureu pensat que aquestes dones són unes cracks, que han tingut molta sort, o que potser vosaltres no esteu en la seva situació... però sabeu què tenen totes elles en comú? L’auto-confiança», va indicar Arregui.

Aconseguir aquesta confiança, tanmateix, no sempre és fàcil. De fet, és com un tamboret de tres potes: si en falla una, totes trontollen. El primer pas és el convenciment: «Vull fer-ho». Aquesta és l’actitud que activa tot el procés per assolir el repte amb èxit, però cal preguntar-se si realment es vol. «A vegades estem destinant molts recursos i esforços un repte, però només serem capaços de ser autèntics si ens responem sincerament aquesta pregunta a nosaltres mateixos», va indicar Alonso. En cas que la resposta fos negativa, caldria preguntar-nos què és el que realment volem fer.

Un cop presa la determinació, la següent pregunta que cal plantejar-se és: «Sé fer-ho?». Òbviament, no hi ha cap persona que ho sàpiga fer tot, però els coach de Cambyo van plantejar diferents camins per arribar-hi: revisitar experiències del passat, fer nous aprenentatges i demanar ajuda als que sí que en saben. Seguint aquestes vies, es pot arribar a formar la segona «pota» del tamboret per tal d’apuntalar una mica més la confiança en un mateix.

Usoa Arregui, durant una de les seves intervencions. | ANIOL RESCLOSA

Emprendre accions concretes

Finalment, el tercer pas ha de ser «complir amb el que m’he proposat». «Molts cops ens hem trobat amb algú i hem dit hem de fer un cafè, però al final només el fem si posem dia i hora; és a dir, si tirem endavant accions concretes», va subratllar Julià. I és que, un cop es tenen la motivació i les eines, cal posar-se reptes assumibles per poder efectiu el canvi.

Un cop es tenen les tres potes del tamboret, tanmateix, cal un terra estable on assentar-lo, i aquest és el pensament positiu. Un pensament que no es pot aconseguir del no-res, sinó a partir de les experiències positives, del que se sap que és possible. «I si alguna cosa que hem fet no ens surt com ens hauria agradat, n’haurem de treure un aprenentatge», va indicar Julià.

Un cop coneguts els quatre passos per a l’autoconfiança, va arribar el moment de posar-los en pràctica a través d’una dinàmica d’«alt impacte». Prèvia demostració dels coach, van fer pujar dues voluntàries per fer un repte que a priori semblava impossible: doblegar una barra d’acer amb el coll a partir del mantra «vull fer-ho, sé fer-ho, faig el que dic i pensament positiu». Màgia? No, qüestió d’actitud.

Alfredo Julià i Ignacio Alonso, explicant la dinàmica. | ANIOL RESCLOSA

«Josep, si em passa alguna cosa, assegura’t que la meva família cobri!», va cridar la primera voluntària des de l’escenari, generant les rialles generalitzades. Però, efectivament, la confiança en ella mateixa i en la seva companya les van conduir a assolir el repte. I per si algú s’havia quedat amb les ganes de provar-ho, encara van convidar a pujar a l’escenari una nova parella de voluntàries, per demostrar que, si es vol, es pot.

Abans d’acabar, Arregui va voler que la confiança que havien demostrat les quatre voluntàries s’estengués a tot el públic. És per això que els responsables de Cambyo van repartir xapes per recordar a totes les assistents que el principal superpoder, el de l’autoconfiança, depèn d’elles mateixes. Només cal que s’atreveixin a fer-lo servir.