El paper de la dona en el món laboral ha canviat considerablement durant l’últim mig segle. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 2019 va ser l’any en què la taxa d’ocupació femenina va assolir el nivell més alt de la història d’Espanya, amb un 44,78%. Bé, la pandèmia de coronavirus ha frenat el progrés que es preveu que continuï el 2022.

En aquest context, la realitat de l’ocupació femenina en molts àmbits continua sent força desigual, tal com mostra un estudi recent d’InfoJobs, el 32% de la població activa no declarava cap salari malgrat les desigualtats observades per l’INE. La bretxa és lleugerament inferior al 36% del 2021. Doncs bé, amb motiu del Dia de la Dona, InfoJobs va fer una enquesta a poblacions actives i empreses sobre la igualtat de gènere en l’ocupació, i a Espanya, només el 52% de les empreses va dir que es volia garantir la igualtat salarial per igual treball, amb l’objectiu de tancar la bretxa salarial. En aquest sentit, les grans i mitjanes empreses han implantat un percentatge més elevat (61%) de mesures d’igualtat salarial dins de les seves organitzacions.

Dins la població espanyola ocupada, els programes de conciliació familiar i laboral (44%) i les mesures per garantir la igualtat de salaris (34%) són els més exigits. En aquest sentit, com cal esperar, les dones demanen més totes aquestes mesures. D’altra banda, cal destacar que els joves d’entre 16 i 24 anys reclamen un percentatge més elevat de mesures per prevenir l’assetjament laboral (31%) o per promoure la contractació femenina en zones on estan infrarepresentades (26%).

Actualment, el 48% de les empreses tenen menys del 20% de dones en llocs directius. Aquesta xifra és un altre aspecte de la bretxa de gènere entre homes i dones. Pel que fa a la mida de l’empresa, les microempreses són les que tenen més dones directives: una de cada 3 té més del 50% de dones directives; mentre que més de la meitat de les empreses de 50 treballadors o més tenen menys del 20% de dones en llocs de lideratge.

Finalment, InfoJobs va preguntar a la població ocupada sobre les sensacions principals relacionades amb la síndrome de l’impostor. Es tracta d’un fenomen psicològic segons el qual aquells que el pateixen se senten incapaços d’internalitzar els seus èxits i pateixen una por persistent de ser descoberta com un frau. Dels resultats se n’extreu que el 48% de les dones ha sentit la necessitat de continuar estudiant o preparant-se per exercir la seva professió, i el 47% ha sentit ansietat laboral a causa de la càrrega de treball o la pressió. En el cas dels homes, aquests dos percentatges cauen respectivament al 38% i al 36%.

Tot plegat, ens fa pensar que encara queda molta feina a fer fins a poder assolir l’equiparació de dones i homes en el treball i trencar el sostre de vidre, per veure més dones amb càrrecs directius.