«Les dones hem contribuït a donar visibilitat a les emocions en el lideratge i en la gestió de les persones». És el que explica l’experiència de Gemma Batlle, directora de Banca d’Institucions a CaixaBank a Girona durant la ponència a les jornades eWoman a l’Auditori de Girona. «Fer aflorar les emocions, pensar en colors» i va escollir ahir el verd «perquè les lletres ens recordin quatre conceptes que ens empoderi a creure en nosaltres mateixes»: valentes, empàtiques, resilients i directives «sempre que nosaltres ho vulguem ser».

Batlle és l’única dona que lidera un dels departaments d’institucions de CaixaBank a Catalunya, en una empresa on va començar de molt jove i on ha anat assumint diferents posicions laborals des que s’hi va incorporar. «Alguna cosa està canviant», va remarcar, però va animar a «fer entre tots i totes que aquest moviment col·lectiu aparegut l’any 1948 anomenat feminisme continuï viu fins a arribar el moment que no calgui donar-li veu, serà llavors quan podrem dir que la igualtat d’oportunitats sense qüestió de gènere és una realitat».

La ponent va glossar el seu «viatge» iniciant-lo amb la família on va assegurar que el lideratge ha estat sens dubte la mare, «un gran exemple de dona forta, lluitadora i valenta» i que ahir, amb 90 anys, era a la sala. Va recordar que les dones de la seva generació van viure la guerra, una postguerra, la revolució industrial, la tecnològica i la digital. I van ser dones que lluny del que passa avui, «per estudiar, per treure’s el carnet de conduir o per poder treballar van haver de demanar permís al seu pare o marit». De casa es va endur els valors de l’esforç en el treball.

Gemma Batlle assegura que «ser mare, treballar i no deixar de ser dona, això sí que ha estat un aprenentatge»

Va estudiar a l’escola Migdia i a l’Institut Santiago Sobrequés. En la «primera cruïlla» del seu viatge va escollir la diplomatura d’empresarials i més tard es va llicenciar en Dret. Va compaginar estudis i feina. El 2000 va començar a treballar a la Caixa cobrint una baixa per maternitat i el 2005 va ser ella mare. Gemma Batlle va recordar les dificultats de conciliar la vida familiar i laboral. «Ser mare, treballar i no deixar de ser dona, això sí que és un aprenentatge» va dir. A més, al seu fill van diagnosticar-li leucèmia. Avui té gairebé 18 anys i en fa un i mig que li van donar l’alta. Després d’una etapa a Barcelona als serveis centrals de CaixaBank va decidir apropar-se a casa principalment pel seu fill, un pas enrere per poder-ne fer de nous. «Aquestes situacions et canvien les prioritats, els valors», va dir.

La ponent assegurava haver tingut sort en la confiança dipositada per l’empresa e «una etapa professional molt activa en la incorporació de la dona en els llocs de responsabilitat», però també va deixar clar que «encara queda molt per fer». En «molts àmbits i sectors hi estem en camí, però en tenim d’altres aquí i altres països propers que no arriben ni a l’aprovat». Gemma Batlle gestiona un equip de tres homes i ho fa defensant la intel·ligència emocional com un tret del lideratge femení; pensar en colors «per donar sentit a les coses».