Les perspectives de l’economia espanyola es deterioren de manera ininterrompuda des de finals de l’any passat, com demostra la tercera revisió a la baixa consecutiva de les previsions de creixement per part del Banc d’Espanya. L’organisme va calcular ahir que el PIB espanyol pujarà un 4,1% aquest any, una mica per sota del que estimen el Govern i el consens d’analistes (4,3%) i inferior al que la mateixa institució augurava a l’abril (4,5%) i desembre (5,4%). Des del seu pronòstic del setembre passat (6,3%), la retallada ja és de 2,2 punts.

L’espiral inflacionista, iniciada l’estiu passat i agreujada per la invasió d’Ucraïna, ho explica. El supervisor ha moderat la previsió d’inflació mitjana anual per al 2022 del 7,5% al 7,2% per l’entrada en vigor del mecanisme ibèric per rebaixar la factura de l’electricitat (que rebaixarà en 0,5 punts l’IPC aquest any). Però ha elevat «significativament» les seves estimacions per al 2023 (del 2% al 2,6%) i el 2024 (de l’1,6% a l’1,8%).

Alça generalitzada

L’alça de preus, així, s’està «generalitzant» a tota mena de productes i serveis, de manera que la previsió per a la inflació subjacent -la que no té en compte els preus energètics i d’aliments frescos- se situa ara al 3,2%, 2,2% i 2%, respectivament (2,8%, 1,8% i 1,7% a l’abril). «La intensitat i la persistència del repunt dels preus continua sorprenent a l’alça», va advertir el Banc d’Espanya.

Tot i això, la institució ha millorat la seva previsió de creació d’ocupació mesurada en termes d’hores treballades per a aquest any (de l’1,9% al 4,6%) gràcies a la dada positiva del primer trimestre, si bé ha rebaixat les de 2023 (del 2% a l’1,5%) i 2024 (1,6% a 1,1%). La seva estimació sobre l’atur (13%, 12,8% i 12,7%, respectivament) també és millor que a l’abril (13,5%, 13,2% i 12,8%). Pel que fa al dèficit públic, preveu ara una reducció més accelerada, des del 6,9% del 2021 al 4,6%, 4,5% i 4,2% (5%, 5,2% i 4,7% previ ) gràcies a la també sorprenentment evolució dels ingressos.

Estabilització incerta

La situació macroeconòmica, de fet, sembla estar estabilitzant-se. El risc de recessió està ara «més allunyat» que a l’abril, encara que no sigui del tot descartable, i la previsió del PIB per als dos anys vinents (2,8% i 2,6%) amb prou feines ha variat.

La rebaixa de 0,4 punts en el pronòstic per a aquest exercici respon sobretot a que la dada de creixement del primer trimestre (0,3%) va ser notablement inferior a l’esperada per la variant òmicron del coronavirus i la invasió d’Ucraïna. Amb tot, aquest efecte s’ha vist contrarestat parcialment per un millor comportament del previst dels sectors més afectats per la pandèmia, com ara la restauració i el turisme. «Els últims mesos, l’activitat econòmica sembla haver incrementat el seu dinamisme», va apuntar l’organisme supervisor.

En qualsevol cas, el nivell de PIB previ a la pandèmia no s’assolirà fins a la segona meitat del 2023, en principi el tercer trimestre, quan el setembre passat s’esperava que passés ara, a mitjans del 2022. I això «si no es produeixen pertorbacions addicionals, però és que cada setmana es produeixen pertorbacions addicionals elevades», va alertar Ángel Gavilán, director d’economia i estadística del Banc d’Espanya.