Un altre cop va guanyar el nerviosisme i les pors a una recessió en la vigília d’una reunió de la Reserva Federal dels EUA en què es podria aprovar un augment de fins a 0,75 punts. La inflació s’imposa a les tesis dels més «falcons» als bancs centrals. La taxa anual de l’IPC al maig a Alemanya, el 7,9%, és la més elevada des del 1973. En aquest context, l’Ibex 35 va caure un 1,43% fins a 8.066,40 punts i s’ha ensorrat un 9% en les darreres quatre sessions, amb el risc de perdre la cota dels 8.000 punts si la tendència s’accentua en les properes sessions.

Alhora que cauen els mercats de renda variable escalen les rendibilitats del deute públic davant dels temors a un enduriment de la política monetària molt més gran del que es preveia. La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys va repuntar fins al 3,41% i el rendiment del bo espanyol va escalar al 3,07%, màxims des del 2014. No només el mercat espanyol va caure, també la resta de places europees, que van intentar rebotar després de la caiguda de més del 3% de dilluns. A Wall Street els descensos van ser especialment destacats dilluns, mentre que a Àsia van continuar les vendes per l’efecte contagi.

Dins de l’Ibex, van destacar les pujades de Repsol i els bancs després dels últims retrocessos (encara que es moderen considerablement) i les caigudes a PharmaMar, Redeia (antiga Red Eléctrica) i Solaria.