Després d’una reunió d’urgència, celebrada ahir, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit sortir en auxili del deute públic de Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal, les primes de risc dels quals repecte Alemanya s’han disparat en els últims dies i setmanes.

Després d’una reunió d’unes tres hores, el BCE va emetre un comunicat de dos paràgrafs en què va anunciar dues decisions. D’una banda, el BCE començarà a aplicar «flexibilitat en la reinversió dels reemborsaments vençuts en la cartera de PEPP» (el programa pandèmic de compra de deute públic les compres netes del qual van finalitzar al març i que acumula 1,85 bilions d’euros). D’altra banda, es va anunciar que l’organisme accelerarà el disseny d’«un nou instrument antifragmentació per al seu examen pel Consell de Govern» del BCE, del qual, tot i això, no se n’ha ofert cap detall.

Les decisions dels bancs centrals dels dos costats de l’Atlàntic sobre pujades de tipus d’interès i una retirada progressiva de la compra de deute públic s’han traduït en turbulències en els mercats financers que, en un context d’elevada inflació i de crisi econòmica agreujada per la guerra a Ucraïna, estan castigant especialment el deute públic dels països del sud d’Europa. Dimarts, la diferència entre el tipus d’interès del bo alemany a deu anys (1,76%) i el bo espanyol (3,14%) va situar la prima de risc espanyola en 137,7 punts bàsics (cinc vegades més que la que existia a principis d’any). La prima de risc va arribar dimarts a 294 a Grècia; a 250 punts a Itàlia i a 137,30 punts a Portugal. En el pol oposat, aquest diferencial va arribar a 37,20 punts a Holanda; 63,10 punts a França o 73,75 punts a Irlanda. En aquest context d’agreujament de la bretxa entre les economies del nord i les del sud, el BCE va decidir reunir-se d’urgència per evitar una fragmentació més gran dels mercats financers.

Encara que les dues decisions del BCE no compleixin les expectatives dels que esperaven ja un disseny complet del que podria ser un nou programa de compra de deute, el comunicat va ser ben rebut pels mercats, amb pujades a les borses i rebaixes en les primes de risc a tot Europa.

Reinversió flexible

Tot i que el comunicat no ho explica, en la pràctica, la flexibilitat en la reinversió dels reemborsaments pot suposar que el BCE ajudarà especialment els països del sud de la zona euro, més castigats per l’encariment de la prima de risc. Podria significar, per exemple, que en aquests països es puguin arribar a superar temporalment els límits de deute per país que el BCE admet tenir en el balanç. Amb caràcter general, el BCE no pot tenir en el balanç un percentatge de deute d’un país superior al pes en l’economia de l’euro (l’anomenada clau de capital d’Espanya és el 9,7%).

Pel que fa al nou «instrument antifragmentació», el comunicat no oferia cap detall. Es desconeix, per exemple, si aquest programa, que es podria presentar al juliol, comportarà condicionalitat de política econòmica.

Només hi ha la referència del dia anterior de la integrant del comitè executiu del BCE Isabel Schnabel en una intervenció pública: «Reaccionarem davant de noves emergències amb eines existents i potencialment noves. Aquestes eines podrien ser novament diferents, amb diferents condicions, durada i garanties per mantenir-se fermament dins del nostre mandat. Però no hi pot haver cap dubte que, si cal i quan calgui, podem dissenyar i desplegar nous instruments per assegurar la transmissió de la política monetària i, per tant, el nostre principal mandat d’estabilitat de preus».

Dos programes actius

Fins ara, el BCE tenia dos programes de compres actius: el PEPP (Pandemic Emergency Purchase Programme) i l’APP (Asset Purchase Programme, Programa de Compra d’Actius). Al març del 2022 van finalitzar les compres netes del PEPP i l’1 de juliol finalitzaran les de l’APP, si bé l’import dels títols que vagin vencent es continuarà reinvertint en noves compres. Si es tenen en compte tots dos programes, s’estima que el BCE ha anat comprant els últims anys l’equivalent al 35% del deute espanyol en circulació.

Aquestes compres han estat determinants per mantenir sota control els tipus d’interès dels títols espanyols després de la crisi del deute del 2012, quan es va produir el rescat europeu de la banca espanyola.