Com es presenta aquesta temporada d’estiu a Castell-Platja d’Aro?

És una temporada que tots els operadors estan agafant amb molta il·lusió i optimisme. La Setmana Santa va ser molt bona, i és cert que després va venir una època de pluges que va paralitzar una mica l’arribada de gent, però l’arribada de l’estiu s’ha avançat i les perspectives són molt bones. Em diuen que les reserves per juliol i agost van amb molt bona línia, i fins i tot, a nivell de càmpings, sembla que estem per sobre les de 2019.

Platja d’Aro és un dels pobles que millor ha aguantat els dos anys de pandèmia gràcies al turisme de proximitat. Tot i això, com els ha afectat la covid-19?

Hem de donar les gràcies a tots aquells visitants de proximitat, principalment de Catalunya, que ha fet que el 60-40% que teníem de turisme internacional vers el visitant de proximitat s’arribessin a capgirar durant el 2020. La segona residència, que per a nosaltres sempre ha estat molt important, ho ha estat encara més en una època de complexitat. Això ens ha ajudat a aguantar millor que altres municipis que depenen més del turisme estranger.

Aquest estiu compten altre cop amb el turisme de proximitat o preveuen recuperar l’estranger?

Per la dinàmica que estem agafant, crec que serà un «mix». Certament, estem recuperant el turista internacional, i veiem com el francès, l’holandès o el belga apareixen amb més contundència que l’any passat i, sobretot, que el 2020. Però veiem que, en apartaments d’ús turístic i hotels, el visitant de proximitat també hi és. Per tant, és possible que augmentem el volum gràcies al fet que part del turisme intern es manté.

Quin impacte té, a Platja d’Aro, l’absència de turisme rus a causa de la guerra d’Ucraïna?

Per a nosaltres, el turisme rus és molt important, perquè durant molts anys ha estat un visitant que no només venia a passar èpoques d’estiu, sinó que establia residència a casa nostra durant molt de temps. També cal dir que, malauradament, a l’inici del conflicte bèl·lic va haver-hi moltes persones d’Ucraïna que tenien una segona residència al nostre municipi i que es van quedar a viure aquí. Per tant, hem canviat el turista que venia a gaudir per un altre tipus de persona que s’hi ha quedat a viure.

El sector turístic diu que està costant recuperar els touroperadors. Això els afectarà?

Nosaltres no som un municipi que treballem amb molta touroperació. Òbviament en tenim, però no és el nostre principal client. Tenim un conjunt d’allotjaments que van des de l’hotel familiar fins a càmpings de gestió molt local, de manera que estem més diversificats.

Un altre problema és l’increment dels preus de l’energia i el carburant.

Òbviament, l’increment de preus, sobretot en els béns de primera necessitat, influeix. Això té efectes en la mitjana de despesa que el visitant pot fer a casa nostra, però també modifica la línia de preus que els nostres operadors turístics poden oferir en els serveis o productes. Aquesta setmana hem tingut una bona notícia, que és que s’ha reduït el preu de venda de la llum a majoritaris en un 20% gràcies a l’acord de la Unió Europea pel preu del gas. Si això s’acaba traslladant al preu de factura, els professionals podran ajustar preus. Si no, tard o d’hora hi haurà un increment dels costos del servei i això arribarà a la butxaca del turista, i haurem de veure si aquest ho pot assumir.

El sector de l’hostaleria també es queixa de les dificultats per trobar personal.

És complicat. Al nostre municipi, la temporada ha començat aviat, i hi ha molta activitat d’allotjaments, serveis i comerç que des de Setmana Santa ha estat contractant a nivells superiors que els últims dos anys. Això ha fet que, aquells establiments que comencen les contractacions al juny, s’hagin trobat amb què aquest personal ja estava contractat. Però realment tenim un problema al sector serveis, de capacitació, de motivació dels professionals per entrar en aquest sector, i també de formació.

Durant la pandèmia, en alguns moments el problema ha arribat a ser la massificació d’alguns espais. Com es pot conjugar l’arribada de turisme amb el respecte als entorns naturals?

La nostra platja és molt gran, de dos quilòmetres i mig, i no s’ha produït una massificació. En canvi, l’hem patit més en entorns comercials. Durant la pandèmia, vam prioritzar els vianants i vam reduir el trànsit de vehicles rodats, de manera que vam peatonalitzar tres espais del centre. Aquest estiu, tirem enrere aquesta mesura i veurem com això repercuteix en el dia a dia. De moment, els últims caps de setmana hem tornat gairebé a la normalitat de 2019, amb carrers plens a vessar i sense gaires recances perquè hi hagi massificació. Tot i això, també hem detectat turistes que busquen llocs no tan massificats. Per això, estem reforçant tot el tema del turisme sostenible, posant en valor parts no urbanes del municipi.

Quines són?

Tot el camí de ronda, la ruta natural a l’entorn de Castell d’Aro i la ruta de les fonts, o la gran ampliació que vam fer del Parc dels Estanys. Després de la pandèmia, hem posat més en valor aquests espais naturals per a un sector de població que busca allunyar-se dels espais més massificats. A més, ens estem concentrant en la millora de la qualitat turística. I això significa donar millors serveis i més especialitzats.

Entenc que això va relacionat amb la desestacionalització.

Sí. El nostre Pla Estratègic de Turisme diu que hem de treballar perquè la primavera i la tardor siguin mesos amb caps de setmana plenament funcionals. Això no es pot fer només amb una política de sol i platja, que a l’estiu sí que funciona, sinó que estem tirant endavant activitats al voltant de la cultura o l’esport.