Saber invertir ha estat indispensable per als que avui acumulen una bona fortuna. És així tant per als que l’han heretat, que s’estima en un 54% dels rics a Espanya, com per als que l’han guanyat invertint, al voltant del 19%, segons dades d’un estudi de Peterson Institute for International Economics ( PEU). Aleshores, on guarden el seu patrimoni els més rics?
Diversificació i interès pel mercat global en són alguns dels criteris. La forma d’invertir divergeix de la de la resta de mortals gràcies a la felicitat de tenir cobertes les seves necessitats i poder centrar-se a deixar prou diners per als seus descendents. A més, es poden enfocar a batre la inflació, les despeses i els impostos, segons Borja Durán, conseller delegat i CEO de Wealth Solutions. Si bé els rics tenen poder adquisitiu per gastar en grans capricis, també intenten mantenir un estalvi que els permeti continuar augmentant el patrimoni. La gran majoria guarda un 7% del capital en efectiu i instruments del mercat monetari, com pagarés d’empreses, per poder afrontar imprevistos i compensar caigudes de mercat.
L’entorn de tipus baixos dels últims anys ha afavorit que, en general, els inversors «hagin assumit una mica més de risc en les carteres del que havien tingut durant els anys anteriors», segons fonts del Banco Santander. Això s’ha traduït en els últims mesos en una baixada de la inversió en renda fixa pels beneficis «gairebé nuls» i en un augment de l’exposició a les accions, segons Juan Verdaguer, director territorial a Catalunya de Mirabaud. Així mateix, la renda variable és una opció majoritària entre els milionaris. D’aquesta manera, poden participar en una o desenes d’empreses sense la necessitat de formar part de l’activitat empresarial. Concretament, la renda variable suposa aproximadament el 33% de les inversions de les rendes més altes, segons dades de Wealth Solutions. Els sectors favorits dels més joves són les tecnologies i les start-ups, «perquè han viscut sempre amb elles i han generat patrimoni en aquests sectors», afegeix Verdaguer. Els inversors més madurs prefereixen el sector farmacèutic, l’energia o les finances. I també tenen presents megatendències com la robòtica o l’hidrogen, segons Federico Servetto, director d’estratègia de clients de banca privada de Banc Sabadell. Aquells que decideixin invertir en private equity -empreses que no cotitzen en borsa- hauran d’aportar entre 50.000 i 350.000 euros aproximadament i obtindran la rendibilitat per deixar-hi els seus diners d’aquí a 10 o 15 anys.
Tradicionalment, el sector immobiliari, o real estate, ha estat a Espanya una de les inversions més habituals, sobretot dels més sèniors. Els multimilionaris adquireixen pisos per al lloguer, així com oficines, centres comercials, naus industrials i centres de dades. A curt termini aconsegueixen les rendes pel lloguer, mentre que a llarg termini obtenen una revaloració. Encara que no s’hi queden, inverteixen a més en infraestructures com carreteres, autopistes, hospitals, ferrocarrils o estacions d’esquí.
Les primeres matèries també protagonitzen una part d’aquestes inversions, encara que petita. «Amb l’augment de la inflació i les disrupcions en cadenes de valor agreujades per la guerra a Ucraïna ha augmentat molt l’interès per les commodities», explica Marta Raga, directora de gestió discrecional de carteres a Singular Bank. Tot i això, segueixen sense tenir un paper rellevant en les carteres dels inversors.
Inversions alternatives
«En disposar d’un patrimoni més gran es pot diversificar més, incorporant inversions menys tradicionals i, en algunes ocasions, renunciar a la seva liquiditat», segons fonts de CaixaBank. Un grup selecte de rics tenen fins i tot cotxes antics, art o instruments musicals antics com a refugi dels seus diners. D’altra banda, hi ha inversions que van començar sent una mica exòtiques i han esdevingut tendència, com el cànnabis, el metavers, els criptoactius o la biodiversitat. «També hi ha força interès en les finques rurals productives, que no només permeten la seva explotació, sinó que també són valorades per la seva sostenibilitat i baixes emissions», afegeix Servetto. Les criptomonedes han creat 19 multimilionaris al món, segons Forbes, però també ha minvat el capital de molts. El seu caràcter especulatiu fa que no signifiqui gran part de les inversions dels alts patrimonis. Amb totes les alternatives, els rics esperen revaloritzar el seu capital entre un 5% i un 8% de mitjana anual, cosa difícilment assolible per la majoria.
