La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va confirmar ahir que els salaris han començat a «repuntar» a la zona de l’euro. Encara que l’augment «segueix sent moderat» i inferior al que s’esperava, la previsió és que les pujades salarials negociades s’enforteixin durant la resta de l’any i es mantinguin per sobre de les projeccions «a causa de les tensions als mercats de treball, els augments dels salaris mínims i alguns efectes de compensació per les altes taxes d’inflació», va explicar davant la comissió d’assumptes econòmics del Parlament Europeu, en què va confirmar la propera pujada de tipus i els preparatius del nou instrument antifragmentació per controlar les primes de risc .

L’evolució dels salaris es reflecteix en l’augment de les expectatives d’inflació a llarg termini, que els experts del BCE han revisat a l’alça de manera significativa. Segons les últimes projeccions, la inflació es dispararà aquest any al 6,8%, abans de caure al 3,5% el 2023 i al 2,1% el 2024, cosa que significa que, al final de l’horitzó, encara seguirà lleugerament per damunt de l’objectiu.

«És totalment legítim que hi hagi aquestes alces (salarials) però és molt important i és la nostra tasca com a Banc Central Europeu mantenir l’estabilitat de preus i la perspectiva d’inflació al voltant del 2% i no exposar-nos a un excés que vagi molt més enllà d’aquest 2%», va dir sobre el mandat de l’entitat.

Normalització monetària

Per això s’explica la bateria de mesures adoptada pel consell de govern del BCE en la seva última reunió del 9 de juny, per endurir la política monetària després d’una taxa d’inflació rècord del 8,1% al maig. Aquesta bateria inclou acabar amb les compres netes de deute a partir de l’1 de juliol, pujar un quart de punt els tipus d’interès en la reunió mensual de juliol i previsiblement una segona pujada encara més gran al setembre encara que dependrà de les perspectives d’inflació a mig termini.

«Si les perspectives d’inflació a mig termini persisteixen o es deterioren, serà apropiat un increment més gran en la nostra reunió del setembre», va anticipar. La intenció de l’entitat és establir «una trajectòria gradual però sostinguda» a partir del setembre. «En consonància amb el nostre compromís amb l’objectiu del 2% a mig termini, el ritme d’ajust de la nostra política monetària dependrà de les dades que es rebin i de com avaluem l’evolució de la inflació a mig termini», va afegir.

Instrument antifragmentació

Lagarde també va reconèixer que la pandèmia ha deixat «vulnerabilitats duradores» a l’economia de la zona euro que «estan contribuint a la transmissió desigual» de la política monetària entre els països de l’àrea i va garantir que faran tot el possible perquè hi hagi una transmissió adequada perquè és una «precondició» necessària perquè el BCE pugui complir el mandat d’estabilitat de preus. D’aquí també les dues decisions que van adoptar el 15 de juny en una reunió extraordinària del consell de govern després de l’increment de les primes de risc de països com Itàlia. En primer lloc, aplicar amb flexibilitat el reemborsament del deute públic que venci en la cartera del Programa d’emergència contra la pandèmia (PEPP). I, en segon, accelerar el disseny del nou instrument antifragmentació per evitar grans disparitats en les primeres de risc.

«Sé que és temptador preguntar-me per diferencials, forquilles, criteris o marcs a aplicar però no els respondré. Les feines estan en curs», va dir a preguntes dels eurodiputats. «N’hi ha prou amb dir que la fragmentació s’abordarà si sorgeix aquest risc i que es farà amb els instruments apropiats i la flexibilitat necessària. El nou instrument serà eficaç, proporcionat i s’ajustarà al nostre mandat», va indicar advertint que «qualsevol que dubti de la nostra determinació estarà cometent un gran error».

Calviño avisa que l’IPC serà «més alt durant més temps»

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va dir ahir que el Govern central treballa amb un «nou escenari d’inflació més alta durant més temps a escala internacional». Les mesures desplegades per l’executiu, va assegurar, han permès reduir l’IPC entre dos i tres punts i situar-lo al maig en línia amb la mitjana de la zona euro. Però les notícies més recents dels mercats internacionals d’energia «no són positives», amb el tall del gas i el petroli rus, que estan intensificant la pujada dels preus internacionals. Calviño va deixar així la porta oberta al fet que el Govern central prolongui algunes de les mesures que ja ha posat en marxa per combatre l’espiral inflacionista o en desplegui altres de noves.