Els resultats de les eleccions andaluses semblen haver fet reaccionar Pedro Sánchez. El president del Govern vol enviar el missatge que es mou, que reacciona davant una inflació que no deixa de créixer en els últims mesos i que ha dinamitat els plans optimistes que la Moncloa tenia per a aquest 2022. Amb aquest objectiu va anunciar ahir que el Consell de Ministres, que es reunirà dissabte de manera extraordinària, inclourà en el reial decret anticrisi una nova rebaixa de l’IVA de la llum, ara del 10% al 5%. La baixada, proposada per Alberto Núñez Feijóo fa unes setmanes i descartada pel PSOE inicialment, suposarà un estalvi d’uns 2,7 euros per a un consumidor mitjà amb una factura mensual d’uns 60 euros.

La rebaixa entrarà en vigor de manera imminent, després que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publiqui el decret que s’aprovarà dissabte. El decret també inclourà, entre altres mesures, una pròrroga de la rebaixa de 20 cèntims per litre de combustible, de moment, fins al setembre, segons va concretar la vicepresidenta Nadia Calviño en declaracions a Antena 3.

El que no està clar és si aquesta norma ja incorporarà la pujada fiscal que prepara el Govern per gravar els «beneficis extraordinaris» que petrolieres, elèctriques i gasistes poden estar obtenint en l’actual context de pujada de preus energètics. «La decisió està presa» i «comunicada», va dir la ministra Portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, a La Sexta, abans de reclamar un esforç a les empreses energètiques al·legant que «no hi ha ciutadà que entengui» els «desorbitants» beneficis que estan tenint quan els altres estan fent un esforç.

Amb la rebaixa de l’IVA al 5% «protegirem les famílies del nostre país i m’agradaria que en lloc de queixar-se, en lloc de criticar, avalin aquest reial decret llei», va assegurar Sánchez durant la sessió de control al Govern, anunciant una de les primeres noves mesures que inclouran a la pròrroga del reial decret aprovat a finals de març. El Govern reclama al PP que doni suport ara a aquesta mesura, plantejada fa setmanes per Feijóo.

El cap de l’executiu va explicar que estan treballant en dues vies per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna: la posada en marxa del topall del preu del gas en 40 euros, que no acaba de funcionar com s’esperava, i la implementació d’altres mesures «per esmorteir i protegir les famílies». Dins d’aquestes últimes hi ha la baixada de l’IVA de la llum al 5% -el juliol del 2021 es va reduir del 21% al 10%-, que tindrà un cost per a les arques públiques d’entre 250 i 300 milions d’euros per trimestre, informa Juanma Romero.

En total, segons els càlculs d’Hisenda, la rebaixa de l’IVA des del tipus del 21% (en què estava el juny del 2021) al proper 5% suposarà un estalvi d’uns 600 milions al trimestre. L’estalvi arriba als 1.800 milions al trimestre amb la resta de mesures (pròrroga de la rebaixa de l’impost especial sobre l’electricitat i la suspensió de l’impost sobre el valor de la producció elèctrica del 7%).

La rebaixa de l’IVA elèctric al 5% és la màxima que es pot fer, ja que la directiva europea que regula aquest impost autoritza els estats membres a aplicar tipus reduïts al gas natural, l’electricitat i la calefacció, però respectant una taxa mínima del 5%, informa Sara Ledo. És a dir, el govern no pot reduir la factura al 4%, el tipus mínim de l’impost sobre el valor afegit a Espanya. Amb un IVA elèctric del 5%, Espanya es col·loca al nivell d’Itàlia (que el va rebaixar al 5%, almenys fins al 8 de juliol), Xipre o Polònia. França aplica el 5,5% a la part fixa del rebut elèctric, mentre que Irlanda i Grècia apliquen el 6%, igual que Portugal per als primers 100 quilowatts hora de consum.

El portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, va reconèixer que «no veu malament» la mesura, però que resulta «insuficient» per protegir les famílies. En aquest sentit, va reclamar al PSOE que «sigui valent» i accepti les propostes llançades per Yolanda Díaz com el xec de 300 euros per als més afectats per la crisi, la rebaixa dels abonaments transport i elevar l’impost de societats en 10 punts a les grans energètiques per sufragar aquestes despeses.