El descompte de 20 cèntims ha quedat sense efecte. La pujada dels preus de gasolina i dièsel s’ha «menjat» completament la bonificació que va entrar en vigor l’1 d’abril, després que els dos carburants es consolidin per sobre dels dos euros per litre amb dos rècords històrics. El sorpasso es produeix en vespres que el Govern prorrogui aquesta ajuda en un decret anticrisi que preveu aprovar en un Consell de Ministres extraordinari que se celebrarà demà.
Segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea publicades ahir, el preu mitjà del litre de gasolina s’ha situat aquesta setmana en els 2,141 euros, un 1,13% més que fa una setmana; mentre que en el cas del dièsel, el preu mitjà del litre s’ha incrementat un 3,64%, fins a 2,076 euros. Amb el descompte oficial de 20 cèntims -les grans petrolieres inclouen un descompte superior als seus clients-, el preu final per als consumidors va ser d'1,941 per a la gasolina i 1,876 euros per al dièsel, per sobre del preu que marcava a finals de març (1,818 en el cas de la gasolina i 1,837 en el del dièsel).
En retrocedir un any, aquesta mateixa setmana del 2021, el preu s’ha encarit un 55,82% i un 67,68%, respectivament, encara que sense tenir en compte la bonificació vigent; mentre que respecte el període anterior a la pandèmia, el 2019 aquesta mateixa setmana els preus dels carburants eren gairebé la meitat dels actuals (1,301 euros per a la gasolina i 1,194 euros per al dièsel).
El Govern ja ha anunciat que estendrà aquesta rebaixa fins al 30 de setembre de manera «generalitzada» a tota la població, segons va confirmar la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Afers Econòmics i per a la Transformació Digital, Nadia Calviño. Es descarta, per tant, la possibilitat de fer la bonificació segons la renda, com defensava Podem i avalaven altres membres del sector socialista del Govern de coalició, com la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.
«En aplicar-se a tota la població, immediatament baixa l’IPC. És una de les mesures més eficaces que hem posat en marxa i seguirem en aquesta direcció», va justificar Calviño. Tot i això, els transportistes organitzats sota el Comitè Nacional del Transport Per Carretera (CNTC) han demanat a l’executiu afegir 20 cèntims més d’ajuda dirigits a aquest sector amb un mecanisme equivalent al de la devolució del gasoil professional. Una altra patronal, la Plataforma per a la Defensa del Transport de Mercaderies, consultarà diumenge amb les seves bases perquè «es confirmi la reactivació de l’atur indefinit de transport, suspès a principis d’abril», si a partir del 30 de juny no tenen una norma que protegeixi els costos d’explotació.
Paquet de mesures
La bonificació sobre el combustible serà una de les mesures que s’inclouran en el paquet de demà, a més de la rebaixa de l’IVA fins al 5% anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez. Una de les grans incògnites és si aquest mega-decret inclourà un impost a les empreses energètiques, és a dir, que gravi els beneficis extraordinaris de les companyies elèctriques i petrolieres. Calviño va confirmar dimecres que aquesta és la intenció de l’executiu, però falta trobar «el vehicle fiscal, financer i legal més adequat per aconseguir l’objectiu». Ribera va advertir ahir que cal ser «molt curosos» per evitar que un disseny «mal plantejat» d’aquest mecanisme «es pugui traslladar als consumidors», així com per «no entorpir la inversió d’aquestes empreses».
Des que dimarts l’executiu va anunciar la intenció de posar una taxa a aquestes companyies, les quatre grans d’aquest sector s’han deixat 6.100 milions d’euros en la borsa. En concret, Iberdrola ha vist reduïda la capitalització en 3.600 milions, mentre que per a Endesa i Naturgy la pèrdua ha estat de 1.000 i 1.100 milions d’euros, respectivament. En el cas de Repsol, la retallada ha estat menor, gairebé 350 milions.
