Quiosc

Diari de Girona

El Banc d’Espanya defensa apujar tipus a l’1,5% si la inflació no segueix a l’alça

Hernández de Cos demana al Govern que adopti mesures davant dels preus «focalitzades en els més vulnerables i que siguin temporals per no elevar el dèficit estructural»

Hernández de Cos ahir durant la seva intervenció en un curs d’estiu de la UIMP de Santander. | EUROPA PRESS

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, es va mostrar ahir partidari que el Banc Central Europeu (BCE) -del consell del qual forma part- apugi els tipus oficials fins a entre l’1% i l’1,5% si la inflació evoluciona fins al final del 2024 com l’autoritat monetària espera ara per ara que passi. El BCE preveu que la inflació a la zona euro s’anirà desaccelerant des d’una mitjana del 6,8% el 2022, al 3,5% el 2023 i el 2,1% el 2024. Si els preus continuen donant sorpreses negatives a l’alça, va reconèixer el governador, el preu oficial dels diners podria haver d’encarir-se per sobre d’aquest nivell. Però també pot passar, va destacar, que l’economia evolucioni pitjor del que s’esperava i l’espiral inflacionista es desinfli, cosa que donaria marge al BCE per no portar els tipus a aquesta forquilla d’entre l’1% i l’1,5%.

El posicionament de l’alt funcionari espanyol és rellevant, ja que el debat al si del BCE de fins a on apujar tipus s’està intensificant en les últimes setmanes. De fet, el seu vicepresident, Luis de Guindos, va rebutjar posar sostre a aquesta pujada fa uns dies. «A quant podem arribar? No ho sé. I si algú li ho diu, no s’ho cregui gaire, perquè és una qüestió que dependrà de l’evolució de la inflació», va dir en les jornades de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) i la Universitat Menéndez Pelayo.

Política monetària neutra

En el mateix fòrum però uns dies després, Hernández de Cos va ser molt més explícit, de manera que va tornar a donar mostres de ser un dels membres considerats coloms (menys ortodoxos i durs) del consell de govern de l’autoritat monetària. Davant les seves posicions, alguns dels consellers més estrictes (falcons) aposten fins i tot per portar els tipus per sobre del 2%.

En qualsevol cas, la clau és efectivament què passarà amb la inflació. El BCE va augurar fa unes setmanes que baixarà fins a un 2,1% de mitjana el 2024, de manera que pràcticament assolirà el seu objectiu a mig termini (2%). Això, segons Hernández de Cos, permetria elevar els tipus fins al nivell natural o neutral, és a dir, aquell que no implica una política monetària ni expansiva (com l’actual) ni restrictiva, i que segons les estimacions del Banc d’Espanya està entre l’1% i l’1,5%.

Caldrà veure, per tant, si la inflació compleix les previsions del BCE o es desboca encara més i obliga a una política monetària restrictiva. Però ni encara que es compleixin les previsions està garantit que els tipus es quedin al voltant del punt percentual. Altres bancs centrals calculen que el tipus natural és més alt, fins i tot superior al 2%, per la qual cosa defensen pujades més agressives. El que és segur, perquè així ho ha anunciat el BCE, és que els tipus pujaran un 0,25% al juliol i un altre percentatge similar o fins i tot més gran (possiblement de 0,5 punts) al setembre si les previsions d’inflació es mantenen o pugen.

Hernández de Cos, en canvi, va evitar pronunciar-se sobre la possibilitat que els països beneficiaris hagin de complir certes condicions per acollir-se al nou instrument que prepara el BCE per evitar la fragmentació financera «indesitjada» (és a dir, el creixement de les primes de risc de països amb unes finances públiques més vulnerables, com Espanya i Itàlia, per sobre del que és raonable segons la sostenibilitat dels seus comptes). Així, el governador es va limitar a destacar el «missatge molt clar» que ha llançat l’autoritat monetària sobre el seu compromís per evitar aquesta fragmentació.

El màxim responsable del Banc d’Espanya, per altra banda, va defensar que la política fiscal del Govern encara ha de «jugar un paper, però diferent» del que va tenir durant la pandèmia, ja que té un «marge menor» després de la pujada del deute dels darrers dos anys i perquè «no ha de contribuir» a l’espiral inflacionista. En aquest sentit, va demanar que les mesures que l’executiu aprovarà avui estiguin «focalitzades en els més vulnerables i siguin temporals per no elevar el dèficit estructural».

Hernández de Cos va evitar pronunciar-se directament sobre les crítiques que ha rebut de membres del Govern. Amb tot, va recordar que quan va accedir al lloc ja va defensar que el mandat del Banc d’Espanya sempre ha de basar-se en la «independència per obligació legal i en el rigor analític com a suport d’aquesta independència».

Compartir l'article

stats